15 d’abr. 2009

Ocells (104è Joc Literari)

Dibuix d'Ignasi Blanch



Sense vertigen, i sentint-se una mica trapezista, la Clàudia surt a fora amb l'arribada del bon temps i, sempre que vol llegir, s'enfila a l'arbre. El contacte amb l'aire fa reviure cada lletra i les històries cobren vida. A la Clàudia, però, li agrada sobretot la poesia, i els poemes dalt de l'arbre comencen a emprendre el vol, adés vestits de rossinyols, adés vestits de corbs. Tots tornen als fulls en blanc just abans de tancar el llibre i ningú no s'explica aquest fenomen. Li han dit, despectivament, que té molts pardals al cap i que val més un ocell a la mà que cent a volar. Ella, com si sentís ploure. I plou.



Cliqueu aquí si voleu més informació sobre aquest joc literari, que, com sempre, organitza Jesús M. Tibau


11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quan qui escriu és un poeta com tu, és normal que en el resultat del relat les paraules volin com ocells i surtin a fer un vol fora dels fulls...
M'ha encantat el final!! "Ella, com si sentís ploure. I plou"

Tinc ganes que el llegeixi en Cesc crec que li agradarà :-))... M'agrada molt com escriviu tots dos i m'agrada llegir els comentaris que us deixeu :-)

J.M. ha dit...

És un contet deliciós.

J.M. ha dit...

Per cert, m'ha recordat aquell quadre de Magritte: http://www.uiowa.edu/~c008g001/gallery/images/magrtt03.jpg

Assumpta ha dit...

Jeroni... em comences a fer por...

bajoqueta ha dit...

Deliciós com lo dibuix de l'Ignasi :)

Jeroni igualet igualet jajaja

JJMiracle ha dit...

Assumpta, a veure si t'animes a participar-hi. Segur que en pots treure una bona història.

Jeroni, molt bo, el quadre, no el coneixia! Però home, no pretenia fer un relat terrorífic :-D

bajoqueta, no crec que el miniconte estigui a l'alçada del dibuix, però gràcies :-)

Assumpta ha dit...

A mi em costa molt més que em vinguin les idees :-)

Jo veig que en Jesús M. y Relats Conjunts fan una proposta i ràpidament la gent s'inspira... i jo vinga a pensar jejeje però sí que ho intentaré :-))

Anònim ha dit...

Un escrit que amb poques paraules lligues poesia i relat,com sempre et dic, impressionant nano, tens do!

JJMiracle ha dit...

Assumpta, tranquil·la, tens temps fins al 5 de maig :-)

Cesc, gràcies, però, com sempre, no n'hi ha per a tant, home! :-D

Assumpta ha dit...

Veus com jo sabia que li agradaria? :-))

Fins al 5 de maig :-)

Els del PiT ha dit...

El teu punt de vista dóna un bon trosset de text.
El cinc de Maig? Encara hi serem a temps...
;-)