22 de jul. 2010

Teranyina


Passa la llum
pels camins estrets de la teranyina.
Hi corre l'aire
i hi ha sensació de llibertat.
Cada vegada
que vols menjar, traces una obra d'art,
dolça i efímera;
diria que avui em vas consumint.


Devendra Banhart - Little yellow spider

8 comentaris:

rits ha dit...

i ara?.... com interpreto aquesta poesia? darrerament em deixes molt capficada amb els teus poemes.
et consumeix? i això és bo o dolent?

decididament, la calor atonta les meves neuroses!

Jesús M. Tibau ha dit...

trampa aparentment feble, com alguns ulls

McAbeu ha dit...

Una trampa que sembla feble però que si hi caus ja no en pots sortir per això és tan perillosa.

Pilar ha dit...

Teixeix l'aranya, la teranyina. Mort invisible i lenta en què hi caus hipnotitzat pels ulls de la moderna Medusa.
Profund, PC.

sànset i utnoa ha dit...

Ara mateix me'n vaig a les Espanyes i hi traço una dolça teranyina.

Ara m’has inspirat!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Sensació de llibertat a la teranyina? ostres... és molt xocant... contradictori, però m'agrada.
Una teranyina és una trampa i, en canvi, hi passa la llum i l'aire...

Has caigut a la trampa... però una trampa que et fa sentir lliure? :-)

La cançó és molt maca :-)

Samuel ha dit...

Bona. Llibertat en la captivitat... ben bé com les nostres vides.

Salut!

zel ha dit...

Preciós, senzillament...