Ahir era somni,
i les imatges escrites,
un reflex en els llacs.
Rebatuts els calaixos del cervell,
diuen que cal posar-hi ordre,
i els tresors esqueixats
tornaran a l'estat brillant
de la seva essència.
Avui encara és present.
Enrique Urquijo & Antonio Vega – Desordenada habitación
9 comentaris:
um, que maca la darrera frase.... I que així sigui, poar ordre sempre és bo per saber trobar el que pots necessitar, o el que ja no vols, oi? El tema un pelet tristot, però els "vents" fantàstics, com una orquesta de cambra (habitació) :) Petons P-CFA!!
A vegades no és gaire fàcil posar-hi ordre als calaixos del cervell però perquè no intentar-ho? ;-)
Bona cançó "Desordenada habitación". Molt a to amb l'habitació dels nostres caps que s'ha d'ordenar.
I bon poema ;)
Salut!
El meu cervell, pobret, ja no té ni calaixos ni res... tot és un garbuix, un cabdell embolicat on el principi de la troca s'ha perdut...
Els propòsits de posar ordre es fonen, s'evaporen i, de cop, tampoc sé on són... suposo que junt amb el fil que busco.
Però la il·lusió de que un dia trobi el principi per on començar a tibar... i poder caminar, aquesta no la perdo... aquesta encara brilla i la seva essència sempre és present.
i per això els que ens quedem ancorats en somnis no gaudim del que tenim avui, oi?
aquesta cançó la vaig sentir fa molt de temps. no la recordava!!!
Com voldríem tots plegats que el que ahir era somni avui fos realitat.
Potser cal que somniem una mica més!
*Sànset*
Els somnis d'ahir, si no han esdevingut realitats, han de continuar sent somnis!!
Ups, no havia agraït els comentaris, encara! Moooltes gràcies a tothom! Això d'escriure tan poc…
Els somnis de d'ahir seran realitat demà.
Salut i endavant!!!
Publica un comentari a l'entrada