abans no m'impactaven gens aquests cendrers plens de burilles. ara, tot i que ahir vaig fumar un cigarret, cada cop els trobo menys gràcia. a les taules i sobretaules ja no es fuma, i els fumadors surten a fumar fora el balcó o fuma molta menys gent.
Si tingués alguna responsabilitat en qüestions sanitàries et demanaria les teves paraules, sempre plenes de poesia, i aquesta foto i ho publicaria allí on pogués... i no afegiria res més...
El tabac no tan sols destrossa la vida del fumador i el porta fins a la mort, destrueix també la vida dels que l'estimen. Molt dolor en molta gent per un sol fumador.
12 comentaris:
abans no m'impactaven gens aquests cendrers plens de burilles. ara, tot i que ahir vaig fumar un cigarret, cada cop els trobo menys gràcia. a les taules i sobretaules ja no es fuma, i els fumadors surten a fumar fora el balcó o fuma molta menys gent.
Ben cert que la vida es queda en el cendrer, després de consumir-la amb cada calada.
Salut!
Aquesta imatge fa venir calfreds i tot. No etendré mai com la gent es gasta tants i tants diners en una cosa que, a sobre, perjudica la salut.
Si tingués alguna responsabilitat en qüestions sanitàries et demanaria les teves paraules, sempre plenes de poesia, i aquesta foto i ho publicaria allí on pogués... i no afegiria res més...
Una ex-fumadora :-)
Si la gent tingués clar això que dius, que cada burilla d'aquestes s'emporta un tros de vida, a tots ens aniria més bé.
El tabac no tan sols destrossa la vida del fumador i el porta fins a la mort, destrueix també la vida dels que l'estimen. Molt dolor en molta gent per un sol fumador.
El fotut és que ho tenim clar. Però no ho deixem estar...
Molt molt llestos que diguem, no som.
*Sànset*
Moooltes gràcies pels comentaris!
Aquest cendrer, "per sort", no és meu. Jo no fumo, però tinc uns quants amics fumadors.
La vida entre els dits, per al que vulguis, però, sobretot, per estimar-la.
Descrius d'una manera molt dolça els perjudicis del tabac. Llàstima que no es pren consciència, ja que el poder d'aquesta droga te l'esborra.
"Enciendo un cigarrillo, y otro más....un día de estos voy a plantearme -muy seriamente- dejar de fumar"
.... Jo faré com en Serrat, aviat, espero, començo a estar cansada de la dependència estúpida del tabac!
*Aprofito el post i et deixo un petó sense fum i post-vacacional :)
I tant,Raquel, molt ben dit!
Sí, Pilar, sembla estrany que sigui tan addictiu :-(
Cris, faràs bé, a veure si amb una mica de voluntat… I gràcies pel petó (sense fum)!
Publica un comentari a l'entrada