Si algun dia trobes el camí per anar al paradís dels objectes perduts, si us plau, m'ho explicaràs? Vull trobar la meva llibreta de tapes color crema on fa tants, tants anys hi vaig començar a escriure una història...
El teu poema, com sempre, és una autèntica preciositat... "el neguit del cel encès"... frases així no les sap composar tothom, només en sabeu alguns... i altres tenim la gran sort de poder-ho llegir :-)
Sempre quedo parat que amb tan poques paraules puguis dir tantes coses. Estic d'acord amb l'ASSUMPTA, escrius d'una manera que molts no en som (ni en serem mai) capaços i per això en agrada tant.
P.S.: No em facis cas, però quan he vist el títol del teu post a la meva barra lateral he llegit "Rius de SANG". I he pensat que també t'apuntaves al "dia de sang i fetge" que hem tingut l'ASSUMPTA i jo al meu blog per culpa del teu títol alternatiu al meu Anagrama Lletraferit. :-DD
Quan s'arriba tard a una nova entrada ja tothom ha dit que és magnífic, però no està de més repetir-ho: magnífic! Converteixes poesía allò que tothom sent.
12 comentaris:
Si algun dia trobes el camí per anar al paradís dels objectes perduts, si us plau, m'ho explicaràs? Vull trobar la meva llibreta de tapes color crema on fa tants, tants anys hi vaig començar a escriure una història...
El teu poema, com sempre, és una autèntica preciositat... "el neguit del cel encès"... frases així no les sap composar tothom, només en sabeu alguns... i altres tenim la gran sort de poder-ho llegir :-)
Sempre quedo parat que amb tan poques paraules puguis dir tantes coses. Estic d'acord amb l'ASSUMPTA, escrius d'una manera que molts no en som (ni en serem mai) capaços i per això en agrada tant.
P.S.: No em facis cas, però quan he vist el títol del teu post a la meva barra lateral he llegit "Rius de SANG". I he pensat que també t'apuntaves al "dia de sang i fetge" que hem tingut l'ASSUMPTA i jo al meu blog per culpa del teu títol alternatiu al meu Anagrama Lletraferit. :-DD
(Certament, que la "culpa" dels comentaris posteriors al teu blog, MAC, ha estat l'innocent comentari d'en P-cfacsbc2v) :-))
ostres, ells ja t'ho han dit...preciós...
però l'horitzó mai desapareix, només canvia
Quan s'arriba tard a una nova entrada ja tothom ha dit que és magnífic, però no està de més repetir-ho: magnífic! Converteixes poesía allò que tothom sent.
Salut!
Aix, i jo que l'altre dia em vaig deixar impressionar tan sols pels rius de fang!
...i no vaig ni mirar el cel
quina traça tens per fer poesia.... felicitats, una petita joia :)
preciós, m'he sentit jo també enfangada, neta...
Genial company! T'has plantejat mai de fer un llibre?
Salutacions!
Assumpta, es deu tractar d'anar seguint l'horitzó, però deu ser lluny lluny :-)
McAbeu, sóc home de poques paraules. Bo, això dels "rius de sang" :-D
zel, també m'agrada que ho diguis tu :-)
Sí, Jesús, aquesta és la qüestió…
Gràcies, Samuel!
Oh, Raquel, tan bonic que és el cel encès…
Gràcies, Cris! :-)
DooMMasteR, sí que m'ho he plantejat, però no m'hi veig… És clar que, de fet, el blog és com si fos un llibre, i hi pots posar música i tot.
Publica un comentari a l'entrada