Desorbitat, he fet
estada al teu escull.
Nits fondes passejaven
la boira en els dominis
d'un tot inconscient.
Som la clau d'un miratge,
la porta de l'oasi
trencat en el desert,
on la vida s'esmuny
trasmudada en silenci.
La tardor fa un poema.
u_mä - Nocturn n. 1
8 comentaris:
quines paraules tan dolces i misterioses que porta la tardor.
jo tb tinc ganes que arribi, i mira que ara me'n vaig a un lloc on s'allarga l'estiu...
l'oasi o el desert? què ens atrau més?
És molt trist... encara que a l'últim vers digui una de les paraules que més m'agraden (tardor), el missatge que m'arriba és de tristesa... Silenci.
Una gran abraçada!!
Perquè no fem que el miratge es converteixi en realitat? ;-)
Molt maco.
Jo estic amb el mestre Mac. Fet i fet, la tardor és una bona època que s'engull la calor!
*Sànset*
Encara estic alucinant de la música tant meravellosa que has escollit!
És molt de tardor el tema d'ü_ma. El poema té un cert to trist, que fa pensar en l'efímer de tot. Bo.
Salut!
Les paraules tristones pero tan boniques.... La música excepcional, sempre fas un tàndem boníssim, felicitats un cop més :)
Publica un comentari a l'entrada