Comptant els mesos que falten
perquè el cor sigui una pedra,
encara puc dir-te en vers
allò que em commou en prosa;
encara puc posar preu
als estels que fan el cel;
encara puc adormir-me
i no créixer sota els somnis;
encara puc adonar-me
que no he viscut amb prou ganes.
Passa un cotxe i m'atropella.
12 comentaris:
Potser viure amb més ganes faria que el cor no es tornés de pedra...
Semblava que la cosa no anava malament però la frase final m'ha deixat ben aixafat. ;-)
Si encara pots adormir-te i no créixer sota els somnis és que encara queda dins teu la part més important. Per tant, fes un salt ben gran i esquiva aquest cotxe que encara no t'ha atropellat... tan sols ha estat la visió d'una por i aquestes visions a vegades les tenim perquè ens avisin i ens protegeixin... va, fes aquest sal i... viu!
la possibilitat de creuar-nos amb un cotxe ens hauria de fer aprofitar cada dia
Tu encara pots, però en Pau Vallvé diu que encara no. Dir-te que m'encanta l'atropellat (si, tinc l'enginy de vacances) final dels versos, fa com un Stop del to del poema molt bo.
I ara... dir-te que la cançó que has posat m'encanta, del millor del disc d'en Pau que és del millor de l'any passat <3
Salut!
L'últim vers fa mal a l'ànima! :-)
Un poema que em sembla "la cançó de les ganes de viure", malgrat aquest cinisme que ens fa tanta companyia :)
Pesé!! Anava saltant de pàgina en pàgina, quan he trobat aquesta imatge i he pensat "Mira en Pesé!" i res, que he entrat a saludar-te ;-)
Gràcies a tothom per passar! La inspiració és a mar… Bé, si fos allí encara… :-)
Jo també he quedat aixafada per la frase final, coi, quin cop!
Bona nit!
un plaer llegir-te de nou, massa temps sense passar per aquí.
una abraçada!
judit
ei, PC, tens perfil al Facebook? per afegir-te.
Publica un comentari a l'entrada