29 de des. 2011

Mirada muda


L'home solitari fa la mirada

muda. Mar i cel entren als sentits

i ja no hi cap res més. L'home reposa,

cec de somnis —així dansa l'estàtua—

damunt la roca petjada pel temps.

El sol, al cim del món, inassolible,

sentencia el migdia, que cau mort

perquè neixi una tarda rovellada.

I l'home vola cap a l'horitzó,

embriagat de llum i ple de joia,

amb les ales llevades del destí.

6 comentaris:

Pilar ha dit...

M'agrada molt el ritme del poema i l lírica dels seus paisatges.

McAbeu ha dit...

Si no ho recordo malament, jo sé on és aquest home solitari de la foto. Quan el vaig veure el "rovellat" era ell, me n'alegro que hagi pogut lliurar-se del rovell i alçar el vol. :-)
Que tinguis una molt bona entrada d'any i un Feliç 2012!!

XeXu ha dit...

Així de perfil té una retirada a Darth Vader... però no sé jo si aquest tenia pensaments tan profunds...

Mac, que això no és el Books in cities ni res, que no cal encertar on és la foto!! O sí?

McAbeu ha dit...

No m'ho tinguis en compte, XEXU, és "deformació professional" ;D

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

P-CFACSBC2V ha dit...

Moltes, gràcies, Pilar! :-)

Bon any, McAbeu! No ho dubto pas, que sàpigues on és :-)

XeXu, ostres, sí, una retirada sí que hi té! :-D

Bon any, Carmen!