Remo sense barca per torrentades vigoroses, salvatges. No sé nedar, i l’energia d’un vers escrit amb sang de serp ja no em fa efecte. Se’m trenca un rem quan crec escoltar el cant d’un àngel, un violí espasmòdic i, tot seguit, uns tambors que anuncien l’arribada d’una fada nua. Un estol d’anàrquiques papallones gegants m’acull i m’estira mentre jo em limito a agafar-me al rem i avanço seguint el batec de les ales.
Amb elles raso per misteriosos prats de flors negres entre les quals es pot llegir la darrera lletra d’un abecedari exigu. Poc després, extensos camps de plantes carnívores exclamen versos de savis poetes estrangers que ningú no m’ha traduït. Mentre intento percebre el sentit de tan bella troballa, no em sabria greu desprendre’m de les papallones, perquè en aquests versos hi he trobat la meva barca.
Amb elles raso per misteriosos prats de flors negres entre les quals es pot llegir la darrera lletra d’un abecedari exigu. Poc després, extensos camps de plantes carnívores exclamen versos de savis poetes estrangers que ningú no m’ha traduït. Mentre intento percebre el sentit de tan bella troballa, no em sabria greu desprendre’m de les papallones, perquè en aquests versos hi he trobat la meva barca.
[11.12.2001]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada