23 de set. 2008

Agulles


13 comentaris:

Anònim ha dit...

Has llegit el que has escrit? és que és... clavat m'agrada molt :)

Assumpta ha dit...

A vegades jo voldria penjar somriures però crec que no en sé prou... i potser es queden les agulles soles.

Potser algun dia, amb aquestes mateixes agulles, aprengui a penjar somriures més forts, més duradors...

JJMiracle ha dit...

Cesc, sí que ho he llegit (bé, només una vegada) i he pensat que havia de publicar-ho abans de repensar-m'hi :-)

Assumpta, almenys pels blocs sí que penges somriures.

Assumpta ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Assumpta ha dit...

Perdona, eh?... em sap greu esborrar als blogs dels altres... a vegades ho faig si s'escapa alguna falta d'ortografia de les grosses, però avui per vergonya pura.
No t'enfadis, eh?

JJMiracle ha dit...

No m'enfado :-) Només faltaria que no poguessis "esborrar-te"!

Assumpta ha dit...

Gràcies :-)

J.M. ha dit...

Crec que és un dels millors posts que he llegit-vist fins ara. Enhorabona. Em pareix molt bo.

JJMiracle ha dit...

Gràcies, jeroni maleuff :-)

Anònim ha dit...

quin catacrack

tiu, que fas poesia dels detalls quotidians de la vida de qualsevol... jo crec que tots ens hi trobem identificats...

solemnitzes les petites coses que ens fan sentir, i aquesta és una gran cosa


aquest precisament m'ha portat a un dels meus passats... i agraeixo que sigui passat.


Salut!


(marc)

Anònim ha dit...

per cert, m'encanta Beirut

(marc)

JJMiracle ha dit...

(marc)! Gràcies pels elogis :-) A mi també m'encanta Beirut (bé, el grup; a la ciutat no hi he estat), especialment aquest disc.

Jesús M. Tibau ha dit...

roba estesa, emocions al vent