18 de set. 2008

Plor

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

No vull que plori la lluna... no voldria que plorés ningú...

Anònim ha dit...

Si la lluna plora malament anem, és una de les coses més boniques que he vist...

Anònim ha dit...

mai no en tenim prou amb el que tenim i mai no ho acabem de valorar. La lluna no té res a envejar del sol. No són oposats. Són complementaris.


(marc)

JJMiracle ha dit...

Assumpta, de vegades es pot plorar d'alegria...

Cesc, ja ho diuen, que la lluna és seductora.

(marc) Sí, sí, però mentre el sol gaudeix de les noies a la platja (segur que a les platges nudistes hi fa més sol que a les altres), a la lluna li toca fer la feina bruta (com ara ser còmplice d'alguns maleantes, tot i que també espia certes escenes de llit, l'astuta).

I tot això perquè la foto em va sortir malament...

Assumpta ha dit...

Així que la foto va sortir malament i tu dient-nos que plorava!! ai, ai!! jajaja

Si ja ho sabia jo que no plorava!! Si la lluna somriu i pica l'ullet...

Ara que, si plora d'alegria, doncs ja seria una altre cosa :-)

J.M. ha dit...

Potser està enamorada d'un robot.