16 d’oct. 2008

Estanislau Verdet - L'all ho és tot pels anglesos


Ara que ja el tinc a les mans, puc afirmar que el trobo més ben cuit que l'anterior. Això no vol dir que l'anterior estigués cru, ni de bon tros, però sonava més a "provisional", a passatemps (mots encreuats, sopa de lletres, sudoku…). Aquest sona a suculents "pàgines centrals" (economia, món, Catalunya…). Pop lletgista en estat pur.

És difícil destacar cançons, perquè el nivell és força bo i hi ha molta varietat. Potser Mitocondris i citoplasmes, L'any de la picor (amb aparicions estel·lars de Tomàs Molina —sí, l'home del temps— i l'Astre), Tot (aquesta no negaré que em té el cor robat), Pare postre, Cap d'Any… També la versió de Dragostea din tei (que va sonar incansablement fa uns quants anys i ara ningú no se'n recorda, com sol passar amb la música d'aquest estil), que supera amb escreix la versió original.

Al CD hi he trobat a faltar les lletres, tot i que al web estaran disponibles properament, fins i tot descarregables en PDF. I m'ha agradat especialment la llista de 105 paraules llef amb fonts diverses.

En resum, un bon treball, Estanislau!

El single:

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Admeto la meva total i absoluta ignorància :-(
Mai en la meva ja considerablement llarga joventut havia sentit parlar d'ell... Ara ja sí!! :-)

A la Victoria Beckham no li agradava l'all i era anglesa, eh? :-)

Cesc ha dit...

Veig que guardes bona informació de tota aquella música i treballs dels que t'agraden :)

P-CFACSBC2V ha dit...

Assumpta, no pateixis, pitjor és la cara que va fer la de la botiga quan li vaig demanar si tenia el disc. Per sort, vaig veure que el tenia darrere seu. ("Llarga joventut", dius? M'agrada!)

Cesc, sí, especialment si són com ell que és com "de casa".

No em comenteu res de la foto, avui? :-P

Assumpta ha dit...

Homeeeeeeeee pecefacsbecedosuve la foto... la foto avui... jejeje és molt... simpàtica!! :-))

Sí, jo sóc molt jove... de veritat... però des de fa molt de temps que sóc jove... No admetré que sigui una persona "gran" fins el dia que faci els 60... i, això sí, com mai amago l'edat, en tinc 46. Pot sonar a "molt" (ho sé) peroooo nooooooo... no... és ser jove tenir 46 anys...

Sóc més jove que la Madonna i molt més que la Tina Turner... :-)

Anònim ha dit...

que gran Estanislau Verdet, el primer va ser una agradable sorpresa i inspiració, i pel que estic sentint al myspace, el segon és senzillament genial... m'està agradant molt "Lluç", quantes vegades m'he sentit així!!!

tot el que toca aquest home és una joia


(sobject)