Quina magnífica semblança de la casa deshabitada que em porta molts records... La casa, sí, on les goteres la tenen tan malalta que ningú sap si la podran curar... El germà sent, amarg, aquest gust de la melanconia, les dues germanes prefereixen ni tan sols beure d'aquesta aigua...
Estem d'homenatge a Tom Waits, eh? En coneixia poques cançons però tu, que n'ets expert, ens fas classes... i t'asseguro que val la pena :-)
quina por que em feia aquesta casa quan era petit i era als afores!! hi anàvem amb bicicleta (jo, amb les rodetes) i ens hi apropàvem a unes desenes de metres... ens la quedàvem mirant i ens inventàvem històries de bruixes que hi vivien... històries que es van anar convertint en rumors d'assassins mafiosos i en llegendes de ionquis...
quan vaig sortir del cinema, havent vist "El orfanato" a la nit, havia deixat el cotxe al costat i vam haver de passar pel descampat de darrera de la casa... i crec que mai no m'havia fet tanta por!
Home... a veure... tu has vist que la casa no em feia por i has dit "no pot ser, ha de passar por!"... i llavors has triat aquesta (diguem-n'hi) "cançó"... ai, ai...
8 comentaris:
Quina magnífica semblança de la casa deshabitada que em porta molts records... La casa, sí, on les goteres la tenen tan malalta que ningú sap si la podran curar... El germà sent, amarg, aquest gust de la melanconia, les dues germanes prefereixen ni tan sols beure d'aquesta aigua...
Estem d'homenatge a Tom Waits, eh? En coneixia poques cançons però tu, que n'ets expert, ens fas classes... i t'asseguro que val la pena :-)
des de que vaig veure els Sense nom em fan mooolta por!!!!
Em fa por...
Doncs a mi el que em fa és molta llàstima la casa deshabitada, perquè em fa recordar-ne una molt concreta...
He vingut a escoltar Tom Waits :-)
Amb permís...
quina por que em feia aquesta casa quan era petit i era als afores!! hi anàvem amb bicicleta (jo, amb les rodetes) i ens hi apropàvem a unes desenes de metres... ens la quedàvem mirant i ens inventàvem històries de bruixes que hi vivien... històries que es van anar convertint en rumors d'assassins mafiosos i en llegendes de ionquis...
quan vaig sortir del cinema, havent vist "El orfanato" a la nit, havia deixat el cotxe al costat i vam haver de passar pel descampat de darrera de la casa... i crec que mai no m'havia fet tanta por!
quins records...
(sobjecte)
Una altra cançó del mateix disc té un aire més de misteri, que també s'adiu a un ambient de casa deshabitada.
Gràcies a tots pels comentaris!
Home... a veure... tu has vist que la casa no em feia por i has dit "no pot ser, ha de passar por!"... i llavors has triat aquesta (diguem-n'hi) "cançó"... ai, ai...
És terrorífica!!! :-PP
Es pot dir d'una altra manera, però no millor.
Publica un comentari a l'entrada