El dia va extingint-se
darrere les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
Lletra: Joan Vinyoli
Música: Toti Soler
(La foto és d'avui. No he pogut resistir-m'hi en veure aquest cel.)
6 comentaris:
la bellesa dels vespres que, lamentablement, sovint passa desapercebuda, camuflada per les llums de nadal
Amb aquest cel qualsevol s'hi resisteix xiquet...
Al principi pensava que la lletra era teva... perquè tu també en saps molt!!
Quins colors la foto!! Maquíssims!! :-))
oooh!!! quina vesprada més bonica!!!
i per cert, mooooltes felicitats, ahir va ser el teu aniversari, no???
en sou uns quants aquests dies!!! tornaré a brindar en honor teu!!!! i benvingut al club dels 30!!! (s'està força bé,.. ja veuràs, ja)
Jesús M. Tibau, tens tota la raó, però és que fins i tot quan no hi ha els llums de Nadal em passa que no acostumo a fixar-m'hi.
Cesc, ben cert, i és aprofitar el moment, perquè al cap de ben poc ja és fosc.
Assumpta, moltes gràcies per comparar-me amb tot un poeta :-)
Rits, sí, va ser ahir, mooooltes gràcies :-) És veritat que hi ha força gent que fa l'aniversari aquests dies.
Cert que s'està bé al Club dels Trenta, eh? jajaja "quien los pillara!!" :-))
Publica un comentari a l'entrada