24 de des. 2008

Nadal (Joan Salvat-Papasseit)


NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


Discover Ovidi Montllor!

6 comentaris:

Cesc ha dit...

Com no podia ser menys, un gran escriptor que narra realitats des d'un altre punt de vista... com no podia ser menys tu ens les has recordat...

Assumpta ha dit...

Trist i real... no puc dir altre cosa.

rits ha dit...

jo no la trobo tan trista... oblidar-se, deixar-se anar al voltant de la taula i gaudir del què es tingui...
mmm,....

P-CFACSBC2V ha dit...

Jo tampoc la trobo trista. Real sí.

Gràcies pels comentaris! :-)

Jacme ha dit...

els Quicos de Tortosa també l'han cantada esta...

malgrat tot, bones festes friccionaire!!!

P-CFACSBC2V ha dit...

Ostres, no ho sabia! No deu estar per Internet… Bones festes, Jacme!