NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som–.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Discover Ovidi Montllor!
6 comentaris:
Com no podia ser menys, un gran escriptor que narra realitats des d'un altre punt de vista... com no podia ser menys tu ens les has recordat...
Trist i real... no puc dir altre cosa.
jo no la trobo tan trista... oblidar-se, deixar-se anar al voltant de la taula i gaudir del què es tingui...
mmm,....
Jo tampoc la trobo trista. Real sí.
Gràcies pels comentaris! :-)
els Quicos de Tortosa també l'han cantada esta...
malgrat tot, bones festes friccionaire!!!
Ostres, no ho sabia! No deu estar per Internet… Bones festes, Jacme!
Publica un comentari a l'entrada