8 de febr. 2009

Calçots


Sento flaire de calçots al migdia
i el plaer d'embrutar-me els dits, després,
quan n'alço i boca endins, entre converses.
És tot un patrimoni, el calçot.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres, ostreeees!!! Què bons!! :-))
L'altre dia remenant fotos vaig trobar-ne unes de l'última calçotada a la que vaig anar, a Valls... i el cert és que ja eren de fa uns anys...
Hi he de tornar :-))

Anònim ha dit...

Mare quina pinta! bon text però em quedo amb les calçots eh :)

Sergi ha dit...

Els calçots passen, però el millor de tot és la salsa. Sense aquesta no anem enlloc!

Assumpta ha dit...

Anem de calçotada ARA tots cinc? :-))

Total, alguns tampoc dormim mai... ;-)

Assumpta ha dit...

Sóc de lletres, clar... no sé sumar. Volia dir tots quatre (jejeje atac de riure davant la pantalla de les 0:47)

JJMiracle ha dit...

Assumpta, això d'una calçotada nocturna sona bé (i en aquestes coses sempre s'ha de comptar de més, no fos cas que faltessin calçots).

Cesc, evidentment, qualsevol text és poca cosa al costat dels calçots.

XeXu, i tant! És el toc de gràcia!

rits ha dit...

mmmmm.... amb aquesta foto es fa salivera!!!
xò estic d'acord amb en XeXu, el millor: la salsa!!!!!

Assumpta ha dit...

Mira!! Ja està!! Com la Rits també ve, doncs hem fet bé de portar més calçots (jejeje) :-))

J.M. ha dit...

Diantres, quin patrimoni amb tan bona pinta.

kweilan ha dit...

Aquests calçots tenen una pinta boníssima, però, com diu el Xexu, sense una bona salsa, no és el mateix.