Tot es fa més evident en un carreró: els límits de la història, la calidesa d'unes parets feixugues, la ingravidesa de la llum des dels ulls. Quan hi has passat, el món s'encarrega de recordar-te que no és tan finit.
XeXu, tranquil, és a Cornudella de Montsant; allí segur que hi ha bona gent :-)
Gràcies, Cesc! De vegades em sorprèn que algú se'm sorprengui! :-)
Assumpta, m'encanta que recordis posts anteriors :-) Pot ser que el problema de la cançó de la setmana sigui de Deezer, no teu; jo ho acabo de provar ara i em va bé.
Llavors em va agradar aquella idea que crec (crec... tampoc vull ara ficar la pota) que va ser Rits la primera en comentar de que, a vegades, les coses més boniques queden amagades (les mans delicades amagades amb uns guants de treball... i de treball dur)
Molts amics meus es sorprenen quan els hi recordo detalls així... m'agrada fer-ho perquè suposo que és maco veure que la gent recorda les coses maques que dius o escrius (ai, ai... és que avui estic una miqueta sensiblona jaja)
Doncs sí!! Ara em funciona la cançó de la setmana!, ja l'estic escoltant :-)
14 comentaris:
Una mica angoixant, jo no hi passaria de nit.
Cada dia em sorprens més, un gran escrit.
Una mica massa estret, crec que m'hi faltaria l'aire... menys mal que sembla curtet :-)
La peixateria del fons és aquella que la seva propietària, quan es treu els guants té unes mans fines i delicades? :-)
No puc sentir la cançó de la setmana... alguna cosa no dec fer bé, ai!!
XeXu, tranquil, és a Cornudella de Montsant; allí segur que hi ha bona gent :-)
Gràcies, Cesc! De vegades em sorprèn que algú se'm sorprengui! :-)
Assumpta, m'encanta que recordis posts anteriors :-) Pot ser que el problema de la cançó de la setmana sigui de Deezer, no teu; jo ho acabo de provar ara i em va bé.
Sempre recordo coses que em semblen especials :-)
Llavors em va agradar aquella idea que crec (crec... tampoc vull ara ficar la pota) que va ser Rits la primera en comentar de que, a vegades, les coses més boniques queden amagades (les mans delicades amagades amb uns guants de treball... i de treball dur)
Molts amics meus es sorprenen quan els hi recordo detalls així... m'agrada fer-ho perquè suposo que és maco veure que la gent recorda les coses maques que dius o escrius (ai, ai... és que avui estic una miqueta sensiblona jaja)
Doncs sí!! Ara em funciona la cançó de la setmana!, ja l'estic escoltant :-)
la calidesa d'unes parets feixugues?...mmmm.... què hi has viscut aquí el carreró?
Pos a mi no me faria gens de por passar, segur que me portaria a una altra part del poble molt més bonica :)
Assumpta, crec que tens raó; no cal ser una enciclopèdia, però recordar certes coses "petites" fa gràcia.
rits,no, només hi he passat dues vegades, però ja n'hi va haver prou (i segur que hi tornaré a passar).
bajoqueta, així m'agrada, amb valentia!
la vida vista des d'un carreró...bon punt de vista, si senyor! (almenys, per original)
hola, a pesar de que está en catalán me gusta mucho tu blog.
me gustaría que te pasaras por mi blog y opinaras del mío, me haría ilusión, un abrazo
Ostres, P-c!! tens èxit "tot i fer-ho en català"!! hehehe quina passada, oi?
Has pensat en fer un blog en anglès o alguna cosa així? Seria el màxim!!
En fi, jo a escoltar el Waltzing Matilda :-)))
Perquè els límits són sempre relatius i, en veritat, no se sap mai si són el terme o l'inici d'allò que "limiten".
Ballarinadeplom i josé sellés, gràcies pels comentaris :-)
Assumpta, nooo, no estic prou capacitat per fer un bloc en anglès, ni en castellà el faria. Amb el meu públic fidel ja en tinc prou :-)
Jeroni Maleuff, bona apreciació! I, és clar, si el carreró per on passes té sortida, on es pot considerar el començament i on el final?
:-))))))))))
Publica un comentari a l'entrada