L'escultor ha enllestit la seva obra. Pensa que li ha quedat força bé, més i tot que les anteriors, però això no ho dirà el dia de la inauguració de l'exposició perquè pensa que quedaria un xic pedant. O potser sí; com a artista amb futur que creu que és, convé assenyalar una trajectòria ascendent. Si ell no ven el seu producte, ningú no ho farà per ell; això ja li ho van advertir abans d’autoanomenar-se artista. Això sí, quan li preguntin si l'obra ha estat inspirada en algú real, no els dirà que s'ha basat en la seva amant, a qui ha esquarterat sense compassió per servir de model exacte per a la peça final.
8 comentaris:
Ja saps la meua opinió.
(·_-)
moles gràcies per la teva participació un cop més
Realment ves a saber si no hi pensa en això...
Mare meva!!!
M'has fet pensar en algun relat d'en Jeroni Maleuff :-))
Però és bo, molt bo!! :-)) (molt bèstia, però molt bo jeje)
Gràcies a tots pels comentaris!
Assumpta, reconec que sí que m'he inspirat en els seus relats (reconec, també, que ell ho hauria fet millor).
Per què ho hauria fet millor?
Ell ho fa genial i tu també ho has fet genial :-)
La darrera frase és molt impactant, molt... a qui ha esquarterat sense compassió per servir de model exacte per a la peça final ufff
aix!!!!pobreta!!!! les amants sempre acaben malament, tot sigui per l'art!!!!!
M'encanta!!!
Si és que això de ser l'amant, mai acaba bé! ainssss...
Publica un comentari a l'entrada