3 d’abr. 2009

El cercle





8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

eternament ens trobem en un començar i acabar

Els del PiT ha dit...

El peix que es mossega la cua... ;)
No fa gaire en van fer un reportatge (no sé si al 33 o la germana gran...) i l'Oliver confessava la seva passió per lego des de petit. També van posar aquest vídeo, m'agrada.
;-)

rits ha dit...

una gran veritat. de tot final en pot començar alguna cosa nova i renovada!

Assumpta ha dit...

M'agrada aquest vídeo, amic P-C...
Més aviat és que, en el cercle no hi ha final ni començament (ostres, quina cosa més rara he dit... acabo de descobrir que els cercles son eterns)

Anònim ha dit...

Cert, ben cert i cal agafar-se al nou començament :)

kweilan ha dit...

Acabar no pot ser un final feliç però pitjor és no acabar i que la infelicitat no tingui fi.

JJMiracle ha dit...

Gràcies pels comentaris! :-)

Assumpta, en els cercles "prefabricats" no hi ha ni principi ni final, però en tots els que dibuixes amb la mà sí, per molt perfectes que els vulguis fer :-)

Assumpta ha dit...

Jejeje a mi no em surten mai perfectes :-)