21 d’abr. 2009

Lluny


9 comentaris:

Assumpta ha dit...

Tant si és lluny com si és a prop l'important que el sapiguem reconèixer per poder-nos apartar d'ell...

Anònim ha dit...

Com més lluny millor oi :)

DooMMasteR ha dit...

El perill és lluny, però hi és... Millor no baixem la guardi i així només haurem d'estar una mica a la guait...

Jesús M. Tibau ha dit...

el pereill ens amenaça després de cada revolt que no veiem

rits ha dit...

això, això, ben lluny, però sempre a l'aguait!

JJMiracle ha dit...

Assumpta, sí, i els més agosarats voldran enfrontar-s'hi!

Cesc, és en part la idea del post. Gaudim mentre no arriba el perill (tot i que sabem que hi és).

Exacte, DooMMasteR!

Jesús, fins i tot després dels que veiem! :-)

Tens tota la raó, rits!

Gràcies pels comentaris!

bajoqueta ha dit...

Fuig perill no! :)

Els del PiT ha dit...

Vaig en bicicleta i no sóc capaç de veure el perill, és un llop amagat al marge?
:-)

JJMiracle ha dit...

No ho sé, però si és un llop, és un llop albí ;-)