8 d’abr. 2009

Porcions

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Al món antic, a les profunditats marines s'amagaven monstres... a vegades l'oblit pot ser un terrible monstre... a vegades pot ser un descans molt gran.

Ja enyorava que actualitzessis :-)

Els del PiT ha dit...

Enigmàtic paral·lelisme vital per mi, és clar...
Sergi
:-)

Anònim ha dit...

L'oblit és una selva plena de perills, però també plena d'encants... potser el paraís és l'oblit?

és d'aquells que fa pensar, i molt! perquè una cosa porta a l'altra, i no acabaríem mai...

(sobject)

Jesús M. Tibau ha dit...

una fina franja entre el mar i el cel

Anònim ha dit...

Això sí que és poesia xiquet...

JJMiracle ha dit...

Sí, Assumpta, és tan contradictori…

Els del PiT, certament, la vida pot ser una catifa suau i porcions de terra i de selva.

(sobject), ui, si comencem a pensar… Però no l'acabo de veure com un paradís, l'oblit; potser més com un forat negre.

Jesús M. Tibau, precisament el que has escrit és el que havia pensat escriure abans del que em va sortir finalment.

Cesc, com sempre, no n'hi ha per a tant! ;-)

rits ha dit...

mai havia sentit això de selva sota el mar... tot un món salvatge!

bajoqueta ha dit...

Mirat així si que hi ha una selva baix del mar :) Hi viu Bob Esponja i Calamaro i Patricio, etc. jajajaja.