Vídeo d'Enric Xicoy i Comas
Tenc un celo, tu ja saps, a sa ferida,
tenc es cor molt aferrat amb pegamento,
tenc ets somnis arrumbats a la deriva,
tenc sa moto i tenc es sidecar de velcro.
Tenc un arbre que se deixa pujar es moixos,
i una vida que no deixa fer-se “undos”;
buguenvíl·lies i eucaliptus, naps i cocos,
i una dona reflexiona i no du rulos.
I escriurem una cançó en es quatre vents,
jo que tenc molt ben posat s’observatori,
i sa lletra mos dirà que ets somiers
són tridimensionals i aleatoris.
Lletra: Joan Miquel Oliver
19 comentaris:
:) descrius alguna cosa vora el mar.
Gràcies als blogs vaig coneixent mica en mica l'últim de l'Oliver. M'ha agradat aquesta. A veure si m'animo a aconseguir-lo, que ja seria hora!
les ulleres poden ser de xocolata? per tenir somnis més dolços!!!
Ai que jo li dic "palmera" a les ulleres i no veia la relació amb lo tallat i lo capuccino jajaja.
Realment xiquet saps expressar en poques paraules moltes coses. I no t'ho dic per fer-te la pilota!
Cesc, efectivament, no gaire lluny :-)
XeXu, com més l'escolto més m'agrada!
rits, mmm, xocolataaaa…
Però, bajoqueta, realment les ulleres eren normals, no de menjar, i eren, de fet, la causa de l'escrit. Gràcies pels elogis!
LEGO!!
hehehe
(marc)
103 kilòmetres, uns 90 minuts i 40 anys enrere... els meus somnis em portarien allí, on tot era més fàcil... I amb mar, per suposat.
Què poquet entenc de música!! :-) De totes les persones que visiten el teu blog dec ser la que més sovint diu que no conèix l'intèrpret... Però no m'ha desagradat, eh? Les coses com són :-)
D'acord amb el Lego (que li encanta a l'Oliver) i he pensat primer en les ulleres de veure, gràcies als comentaris veig que anava malament...
Allò altre dels 42 km és una marató, eh?
;-)
el vent ens despentina i reodena el snostres pensaments
A veure (i mai millor dit) jejeje
Diu en Sergi (ai, no que ho diu l'avi, que quan és en negreta és l'avi) "he pensat primer en les ulleres de veure, gràcies als comentaris veig que anava malament...".
Però no anava malament, que anava bé, oi? Són ulleres de veure, no? :-))
Ai l'Assumpta... Seran les ulleres de veure punts de vista diferents?
El que és segur és que no seran culleres...
Ostres, Sergi!! Desprès dius que jo sóc omnipresent!! jajajajjaja
I que per molts anys!
Justament estàvem preparant el box d'urgències per la intervenció d'emergència...
;-)
El més graciós és que jo no tinc pas activat això de que em faci arribar els comentaris al meu correu electrònic jajaja és que sempre entro moltes vegades a tots els blogs (és greu, doctor?) :-))
Ara sí que em deixes de pasta de moniato...
:-(
Tot això ho fas a mà i no a màquina?!?
Ets una màquina Assumpta!
Sí :-)
Tinc la llista dels meus blogs preferits a la barra lateral del meu blog. Jo no tinc llista de seguidors ni em faig seguidora de ningú perquè encara m'estressaria més :-)
Quan veig que aneu actualitzant entro i llegeixo (normalment més d'una vegada) per poder posar un comentari sabent bé què ha dit qui ha escrit i, llavors, vaig fent com una roda i torno a entrar per veure què diu la demés gent que entra :-)
I a sobre m'empipo jajaja quan un post és molt bonic o molt interessant i té poques opinions començo a dir "vaaaaaaa, entreeeu" jajaja
En els blogs que més a gust em sento m'atreveixo a posar més d'una opinió, segons el que vagi dient la demés gent i ja està :-)
Espero que en P-cfacsbc2v ens disculpi això que estem fent ara :-))
I ara, Assumpta, per què m'hauria d'enfadar? :-)
El cas és que el Sergi té raó, eren unes ulleres "de veure-hi"! No eren culleres, Avi, no; però si algú vol acceptar culleres com a animal de companyia… :-D
Si les culleres són albines les accepto jo mateix noi, hi hi hi...
Ai, no sé jejeje... aquí de "tertulia" dins d'un post teu :-))
Saps? Mentre escric estic escoltant la cançó de Llach i ara aviat dirà la frase aquesta que t'agrada... ARA!!! :-))
Publica un comentari a l'entrada