9 de maig 2009

Tristesse

He abraçat el paladar d'uns ulls tristos

(amb gust d'ones properes a la costa).

D'una absència de felicitat,

d'una posta de sol rere les fàbriques,

d'això em parlen les notes d'un piano

que desfiguren la claror dels núvols

d'un paisatge gris (tanmateix, paisatge).

He abraçat, deia, la puresa escrita

sense ploma; por de deixar constància

de la misèria que serva el llavi,

de l'omnipresència de les ombres.

Abraça'm, potser, jugant a somriure.


8 comentaris:

Assumpta ha dit...

El títol és "tristesse" i la cançó m'ho ha transmés intensament. No sé, m'ha donat una sensació d'estar lluny de les coses maques, de l'esperança, de la felicitat.

Més val pensar en jugar a somriure.

Jo, a vegades, si estic trista, "em forço a somriure" i en ocasions funciona i al final somric de veritat :-)

Cesc ha dit...

Hi ha escriptors que es mereixen molt més que un bloc, gran poema :)

Anònim ha dit...

P-CFACSBC2V, si no et fa res, m'encantaria musicar aquest poema... no sé quan ni com, i ja saps que fa dies que ho volia fer, però aquest m'ha semblat collonut per fer-ho.

Ets un crack!

(sobject)

P-CFACSBC2V ha dit...

Assmpta, ahir buscant cançons d'aquesta xica vaig trobar aquesta, i en escoltar-la va rajar el poema. Va ser una cosa gairebé espontània. Just el que dius és el que volia transmetre :-)

Cesc, gràcies, però amb els blocs crec que ja em mereixo prou.

(sobject), i a mi em faria molt feliç que ho fessis! El quan i el com ja vindran.

Jeroni Maleuff ha dit...

Bellíssim.

rits ha dit...

és molt bonic!!!!!
mai havia sentit la cançó!

Mireia ha dit...

És profund, m'agrada força!

Assumpta ha dit...

Siiiii? caram!! en vaig aprenent.

El dia que siguis famós em cridaran a mi per interpretar els teus textos

(Interpretar no vull dir que canti les cançons que farà sobject si no per explicar el missatge dels teus poemes) :-))