14 de maig 2009

Una mosca (108è Joc Literari)

Aquest dimecres arribava a les pantalles (de l'ordinador), des del bloc del Jesús M. Tibau, una nova edició dels jocs literaris. Ara es tracta de fer un relat basat en aquesta foto:

I aquí ve el relat:

“Els sentiments també es trenquen”, em va dir amb un posat seriós, entre trista i decebuda, com si hagués vist la llum. Jo volia contestar-li que això de fer dissabte un dijous no va bé, que és avançar-se als esdeveniments, però ella hauria pensat que, com sempre, buscava una sortida fàcil als problemes seriosos. Bah, tan sols era una figura comprada a París (ella no volia una altra Torre Eiffel i sempre li havia fet gràcia comprar un Quixot fora d’Espanya).

Una mosca volava per la llum, entestada a trencar cinquanta-sis segons de silenci incòmode.

“Això amb una mica de cola s’enganxa”, vaig dir.



13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies pel relat i per participar de nou.

Sigorgik ha dit...

gràcies per la visita! ara estic molt desconnectada del món blogaire, em falta temps!

estem en contacte!

abraçada,

judit

McAbeu ha dit...

El relat està molt bé.
Dit això, hem de fer notar que si a una botiga de "Souvenirs de Paris" trobem un "Recuerdo de Castilla-La Mancha" queda més que demostrat que la globalització no té aturador. ;-DD

Mireia ha dit...

Je, je, que bo el comentari d'en Mcbeu

Kudifamily ha dit...

Genial!
M'encanta el teu relat!

Jeroni Maleuff ha dit...

Malgrat la cola, no deixarà d'estar trencat.

rits ha dit...

hi ha silencis que ho diuen tot, encara que només escoltis una mosca!

P-CFACSBC2V ha dit...

Jesús M. Tibau, gràcies a tu per convocar-los cada setmana.

Sigorgik, ja passa, això!

McAbeu, precisament per això ho vaig situar a París ;-D No he anat a comprovar si realment hi podem trobar Quxots.

Sí, Mireia :-)

Gràcies, Kudifamily, i a mi que t'agradi :-)

Jeroni Maleuff, m'encanta el teu positivisme ;-)

rits, per això em va fer gràcia posar-hi aquesta cançó, per trencar una mica la tensió.

Cesc ha dit...

Gran escrit, totalment cert, i aquesta cançó em porta a records d'infantesa :)

Assumpta ha dit...

P-c!! Perdona que arribi tant tard!! :-)

He estat dos dies fora de joc però ara estic repassant tots els blogs amics i em trobo amb aquesta joia teva!!

És absolutament cert que els sentiments també es poden trencar, són fràgils, per això els hem de tractar sempre amb molta dolcesa, amb mooooolta tendresa i així duren molt i no es fan malbé.

De totes maneres si es trenquessin però s'hi posa "cola" de bona gana, amb bona voluntat, a vegades poden quedar tan bé com si fossin nous :-)

La cançoooooooooo la cantava la meva germaneta quan era petita!! Me la menjaria de simpàtica que estava quan la cantava!! jeje
Però ella al final hi afegia un "ja està!!" tota satisfeta.

... i la pobra mosca
es va quedar a la fosca,
i la pobra mosca
no va poder volar,
ja està!!
.

(Bé, la meva germaneta té 42 anys, però segueix sent la meva germaneta petita jeje)

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies, Cesc, i és que la cançó també és per reivindicar el nen que portem a dins.

Assumpta, se't trobava a faltar!

Els del PiT ha dit...

Doncs si l'Assumpta arribava tard fa uns dies, ja saps que jo no em quedo curt noi!
Ara entenc una mica allò que deies que es podia enganxar amb cola...

El dijous és tan mal dia per fer dissabte com fer un arròs un dilluns
:)

P-CFACSBC2V ha dit...

Avi, més val tard que mai! :-)