Avions. Explorar el cel, trencar l'aire en mil trossos, desprendre's de la mesura insignificant que poden ser els problemes terrenals. Saludar sense ser vist, saludar interiorment les persones estimades, saludar qui no tornaràs a veure. "Ho tinc però no em pertany". Avions.
9 comentaris:
Rabiosa actualitat, per bé i per mal:
Bé, avui han entrevistat en Marc Parrot a rac1 (un paio excepcional) i Mal, la desgràcia de l'avió amb més de 200 passatgers d'aquesta setmana.
"Saludar qui no tornaràs a veure" que dura és...
el que em encurioseix és, amb la quantitat d'avions que volen, alguna vegada n'heu vist algun des d'un avió? sembla que el cel es multipliqui i mai es troben 2 avions!
i si que es veu petita la terra des d'allà dalt!
"saludar interiorment les persones estimades"
Hi ha vegades que, per circumstàncies que no voldries, però que passen, només pots saludar interiorment...
Tu creus, P-cfacsbc2v, que si jo saludo interiorment a una persona a aquesta li arriba "alguna cosa"?
(Ostres, acabo de fer una gamberradeta... quan s'ha acabat la canço han aparegut a pantalla diferentes opcions de YouTube, una d'elles "Porto el Barça dins el meu cor" i l'he clicat... i ara posaré en Tomeu Penya una altre vegada, abans que la canviïs jeje)
Els del PiT, en principi, malgrat la coincidència, no volia orientar-lo cap a l'accident, però ara que el rellegeixo trobo que sí he hi connecta. Va ser en escoltar la cançó que va sortir el post :-)
rits, primer hauria hagut de pujar en un avió per poder-ho veure :-D Tot arribarà…
Assumpta, sincerament, no crec que li arribi alguna cosa a l'altra persona si la saludo interiorment (bé, en el teu cas no ho sé! :-D Parlo per mi). Però és que si ens aferrem tant a la realitat es trenca certa màgia…
(Sabia que clicaries el vídeo de la cançó del Barça!!! :-D)
Cada accident d'avió no fa més que augmentar la meua por a volar :)
Evidentment allà dalt tots els problemes desapareixen :)
Bonica cançó.
A mi m'agrada creure que si penso molt, molt intensament en una persona, ella s'adona d'alguna cosa... ARA, a les 13.31 em concentro molt en tu... ja diràs si t'ha arribat quelcom :-))
(ja he pensat)
De veritat sabies que la clicaria? :-) Jajaja tens poders mentals!!! :-)
bajoqueta, a mi també em passa. A veure quan s'inventen d'una vegada el canvi de lloc instantani!
Assumpta, doncs em sap greu, però a aquella hora estava a punt de menjar fideuà i tenia gana :-) I no són poders mentals, el que tinc, només cal seguir el teu bloc per saber que és culer convençuda :-)
A veure, però, quan estaves a punt, a punt de menjar la fideuà, no has notat com una mica d'aire, un petit xiulet a l'orella, una petita pampalluga al teu costat? Doncs era el meu pensament!! jejejejeje
I gaudir del món des d'allà dalt... Tot es veu tant petit i les distancies son tan curtes...
Bonica foto :-)
Publica un comentari a l'entrada