El xiulet d'un tren antic. El vapor somnolent que desprèn.
Les vies de la psicodèlia en forma de somni; les teves vies i les vies del veí.
El tren d'un xiulet antic. El somnolent que desprèn vapor.
Si reconfiguro la màquina del temps, encara et veig.
6 comentaris:
Ai amic e amat, seria un miracle per mi treure'n ara l'entrallat...
És com un joc de paraules avi, veu com les frases es combinen amb paral·lelisme?
Eeeeing?
Res, escolti la cançó i vagi a dormir, home...
Ei, genial!
Ets un geni... ets un geni!! :-)))
Per cert, com no coneixia la cançó, doncs les dues versions m'agraden jaja
He pensat que la frase "no coneixia la cançó" és una de les que més dic aquí i, per això, potser ha arribat el moment de buscar-li una abreviatura. A partir d'ara diré nclc :-)))))
sembla una d'aquelles pelis en blanc i negre, amb el fum a l'estació i un instant de màgia per recordar sempre
Els del PiT, sí, sí, avi, faci cas del Sergi :-)
Gràcies, Teresa! :-)
Assumpta, i a mi m'encanta que ho puguis dir. Si sempre posés cançons que coneixes, al final potser ja no tindria gràcia!
rits, si no fos perquè m'agradaven els colors del tren, potser sí que hauria estat millor posar la foto en blanc i negre.
(Els trens d'abans, molt bonics, però per viatjar prefereixo els d'ara :-D)
Publica un comentari a l'entrada