Una vegada més, arriba el nou joc literari de tipus creatiu que promou el Jesús M. Tibau. Aquesta vegada, basat en unes imatges de Montse Argerich.
La bola del món que et van portar els Reis quan tenies set anys, la nina que li van portar els Reis a ta germana quan tenia cinc anys (i tu set, i en vas fer més cas tu que ella), el rellotge de la padrina (al cel sia)… Andròmines habituals de les golfes d’una casa (ca la padrina, en dieu) que cau a trossos i ningú no ha tingut esma d’arreglar. L’olor de resclosit d’unes estances massa poc ventilades ho embriaga tot i et vénen ganes de plorar. Caldria aturar la màquina del temps i fer-la retrocedir, potser, trenta anys. Mentre hi penses, la teulada et cau a sobre i interromp qualsevol intent de canvi. Ara ja ets una andròmina més de les golfes.
6 comentaris:
Com? La taulada li cau a sobre... i... la mata?
Ostres, P-cfacsbc2v!!
(un moment...)
He anat a mirar la barra lateral del Blog de la Bajoqueta a veure si apareixia el nom del teu blog com a col·laborador i he vist que sí :-))
Entre els homes llops, les dagues sota el coixí i ara això ja tremolo que quin relat ens espera :-))
Doncs a mi m'ha agradat molt, m'encanten els contes amb final inesperat i aquest final segur que el protagonista no se l'espera pas ;-)
M'has fet pensar que aquest mes encara no m'he posat en cap del Jocs Literaris d'en Tibau. Aquí mateix em comprometo a escriure el conte per dissabte que ve, sense més excuses!
Eeeeeep, que a mi també m'ha agradat!! :-))
Jo només feia broma amb alguns dels temes dels darrers escrits, pero amb carinyo!!
M'ha agradat!!! I m'has sorprès amb la caiguda innesperada del teulat! Però, tens raó, tots acabarem sent endròmines amb golfes o sense...
Assumpta, a hores d'ara ja saps de quin tipus de relat es tracta :-D
M'ha fet gràcia que diguessis "i la mata", perquè jo havia pensat en un protagonista home, però com que no ho deixo clar en cap moment…
McAbeu, ja espero llegir el teu! El protagonista estic segur que no se l'esperava, aquest final; el lector, no ho sé.
Thera, gràcies per passar pel bloc!
Que guapo noi!
Felicitats pel relat, sí senyor!
A mi em sabria greu convertir-me en una andròmina d'unes golfes...
Doncs a mi ni que fos de la planta baixa ho voldria, eh?
;)
Publica un comentari a l'entrada