XeXu, Assumpta, no havia pensat que el llibre l'escrivís ell, simplement que és un reflex de la seva vida.
Assumpta, tot i que el teu càlcul donaria 100 anys i mig mes (100,04, no 100,4), jo l'havia pensat així: 688 mesos són 57 anys (i 4 mesos). És a dir, al pobre se li acaba la vida i "frisa" per veure si hi ha cap pàgina que no estigui en blanc. El resultat ja el sabem.
Sembla un dels meus enigmes matemàtics :-DD No conec al senyor 57 però, vols dir que no trobarà alguna pàgina escrita? A vegades i encara que a cadascú de nosaltres no ens ho sembli, tots fem alguna cosa que si és important i que queda marcada al llibre de la vida.
Però... jo he intuit que tenia alguna relació amb els mesos de la seva vida, eh? :-))
Però he estat una mica més optimista...
És molt bo!! Trist, però molt bo...
(En quant a l'error matemàtic... no hauríes pas pensat que jo era capaç d'encertar una sola operació aritmètica, eh? jaja si em vaig equivocar fins i tot en "llegir" la xifra de la calculadora!!)
Pecé, estava pensant que aquest micro-relat teu és molt trist.
Perquè si aquest pobre home té en el llibre tota la seua vida, si l'està repassant però veu que només hi ha aquestes 688 pàgines corresponents als mesos que té... si són pàgines en blanc, és que no deixa res escrit, no quedarà res de la seva memòria...
Encara és a temps d'afanyar-se i afegir alguna cosa en les pàgines restants... Com diu l'Assumpta, és una mioca trist. Potser algun dia troba la pàgina 689 amb alguna paraula...
20 comentaris:
Potser és que ara l'escrivia? O què poden ser 688 pàgines en blanc? Que misteriós que ets!
Ets un geni surrealista...
Ara que, jo també crec que era un llibre que ell escrivia. Era el llibre de la seva vida.
Si amb 57 anys havia escrit 392 pàgines, amb 688 resulta que haurà viscut "x".
Un moment, ara torno, que necessito la calculadora...
Ostres, viurà 100.04 anys!!
O sigui, cent anys i 3 mesos, oi?
XeXu, Assumpta, no havia pensat que el llibre l'escrivís ell, simplement que és un reflex de la seva vida.
Assumpta, tot i que el teu càlcul donaria 100 anys i mig mes (100,04, no 100,4), jo l'havia pensat així: 688 mesos són 57 anys (i 4 mesos). És a dir, al pobre se li acaba la vida i "frisa" per veure si hi ha cap pàgina que no estigui en blanc. El resultat ja el sabem.
Com sempre, gràcies pels comentaris :-)
Sembla un dels meus enigmes matemàtics :-DD
No conec al senyor 57 però, vols dir que no trobarà alguna pàgina escrita? A vegades i encara que a cadascú de nosaltres no ens ho sembli, tots fem alguna cosa que si és important i que queda marcada al llibre de la vida.
I si allò en blanc li aportava més coses que molts textos escrits? Ja pot passar, no?
Ostres!!
Però... jo he intuit que tenia alguna relació amb els mesos de la seva vida, eh? :-))
Però he estat una mica més optimista...
És molt bo!! Trist, però molt bo...
(En quant a l'error matemàtic... no hauríes pas pensat que jo era capaç d'encertar una sola operació aritmètica, eh? jaja si em vaig equivocar fins i tot en "llegir" la xifra de la calculadora!!)
Dóna de què pensar eh, intel·ligent ho ets perquè estàs dient moltes coses entre les pàgines en blanc.
McAbeu, no ho sé, no ho sé. Blanc no, però potser és un home gris.
Mireia, és una possibilitat. Potser ja li sembla bé.
Assumpta, ja veig que els números i tu… :-) Però segur que ets experta en moltes altres coses.
Bé, Cesc, el senyor 57 i jo no sé si tenim gaire cosa a veure, a part de ser-ne el creador. Però gràcies per l'elogi ;-)
Soc experta en fer fotos als núvols,
i brodadora de gatets a punt de creu,
poca gent crida els gols del Barça com jo :-)
Pecé, estava pensant que aquest micro-relat teu és molt trist.
Perquè si aquest pobre home té en el llibre tota la seua vida, si l'està repassant però veu que només hi ha aquestes 688 pàgines corresponents als mesos que té... si són pàgines en blanc, és que no deixa res escrit, no quedarà res de la seva memòria...
No sé. Li dóno massa voltes, potser?
No, no, Assumpta, el minirelat el vaig pensar realment com has escrit. Trist? Potser sí… o no, depèn de com es miri.
Aixi és com he dit? Marxarà d'aquest món sense deixar petjada? Home, doncs sí que és trist, no?
Per què no fas que trobi alguna pàgina escrita? :-)
Encara és a temps d'afanyar-se i afegir alguna cosa en les pàgines restants... Com diu l'Assumpta, és una mioca trist. Potser algun dia troba la pàgina 689 amb alguna paraula...
Hola :-)
A vegades em faig por :-((
He pensat que feia temps que no actualitzaves i he vingut a dir-te hola... clico i veig que, mentres, hi havia post nou!!
Què puc fer amb tant poder mental? :-)
Assumpta, sí que fas por! :-DDDD
Prometo només utilitzar-los en coses bones :-))
Hahaha... pensava en els enigmes d'en Mac i ves per on que apareix el seu comentari...
Bo, eh?
Espero que fos que anava escrivint ell el llibre... sinó ja me diràs quin llibre més avorrit :)
Publica un comentari a l'entrada