L'impuls, inici ferm de tota activitat.
Des de l'impuls, cadència d'esdeveniments que et pot lliurar al desastre… o al súbdit plaer del triomf.
L'impuls, magnífic començament d'una aporia, just abans del salt a l'impossible.
I, de vegades, massa vegades, roman en l'intent.
6 comentaris:
espero que trobis l'impuls just per aconseguir tots els impossibles del post anterior!
estic amb la rits, eh?.... Tot i que diuem que "p'atrás ni pa coger impulso" ;) ja m'has entès oi? ptons!!
La sensació de l'impuls és com un revolar de papallones a l'estòmac, és com una il·lusió nova :-)
Ai!! ara no puc posar la música, que és molt tard... però com al teu blog torno mil vegades sempre, doncs ja la posaré després (anava a posar "demà" jeje... però ja és "demà") :-)
L'intent ja és part de l'impuls
M'encanta el "just abans del salt a l'impossible". La cançó dels Flaming Lips em fa pensar bastant amb el final aquest de "a vegades roman en l'intent", i és que resulta com una espècie d'impuls que no acaba d'arrencar mai... no he escoltat el seu últim disc, però sona interessant (bé, ells sempre sonen interessants). Em sembla que m'has impulsat a escoltar-lo definitivament. :D
Salut!
Gràcies, rits, les teves paraules hi ajudaran!
I tant, Cris :-D I gràcies!
Exacte, Assumpta, com una il·lusió nova, com un llançar-se a l'espai.
Sí, Me, és la part que no es nota tant, però és molt important!
Samuel, de fet, la lletra diu unes quantes vegades "tryin'". Per cert, per l'Spotify pots escoltar l'últim disc i molts altres.
Publica un comentari a l'entrada