Ja ho diuen, que allí on hi va haver foc, hi queden les brases. Ara bé, al final les brases també es poden apagar i encendre un altre foc millor que faci oblidar totalment aquell que va ser "espurna del mal".
Amb el fred que fa aquest matí, aquesta foto acompanya. Potser si que al veure-la et venen al cap coses com l'espurna del mal o la sang de la daga però en el meu cas, i segurament perquè encara no he esmorzat, ara mateix tinc al cap una bona torrada amb oli nou i un tall de llonganissa a la brasa. ;-)
Completament d'acord amb el comentari de McAbeu, coi amb el fred, tan de bo estar al costat d'una brasa així. També d'acord amb la torrada i la llonganissa, tampoc he esmorzat jejeje... :-) En fi, l'espurna del mal i sobretot el foc del record em semblen imatges molt adequades. També el cop final de "i la sang a la daga", després dels tres punts del vers anterior, dóna una impressió d'acabar molt ràpid... com nosaltres de sobte.
aix,...m'has portat al Senyor dels Anells i concretament al monte del destino, on tot el mal va ser forjat i destruit per mirar endavant i tornar a començar en pau!!!
ostresssssss, m'ha passat el mateix amb la foto que la rits (nena, estem connectades, o què?)... foto càlida, però ho supera la teva paraula.... Gràcies, m'ha encantat llegir-te.... preciós :)
10 comentaris:
Ja ho diuen, que allí on hi va haver foc, hi queden les brases. Ara bé, al final les brases també es poden apagar i encendre un altre foc millor que faci oblidar totalment aquell que va ser "espurna del mal".
Amb el fred que fa aquest matí, aquesta foto acompanya. Potser si que al veure-la et venen al cap coses com l'espurna del mal o la sang de la daga però en el meu cas, i segurament perquè encara no he esmorzat, ara mateix tinc al cap una bona torrada amb oli nou i un tall de llonganissa a la brasa. ;-)
Completament d'acord amb el comentari de McAbeu, coi amb el fred, tan de bo estar al costat d'una brasa així. També d'acord amb la torrada i la llonganissa, tampoc he esmorzat jejeje... :-) En fi, l'espurna del mal i sobretot el foc del record em semblen imatges molt adequades. També el cop final de "i la sang a la daga", després dels tres punts del vers anterior, dóna una impressió d'acabar molt ràpid... com nosaltres de sobte.
Avui no hi ha cançó :-(
Un salut!
Osti fa de bon vore algo així amb lo fred que fa :)
I sí... al final serà brasa... però primer haurà fet la seua funció el foc.
aix,...m'has portat al Senyor dels Anells i concretament al monte del destino, on tot el mal va ser forjat i destruit per mirar endavant i tornar a començar en pau!!!
a mi la brasa i el foc em fan venir al cap el passat!
ostresssssss, m'ha passat el mateix amb la foto que la rits (nena, estem connectades, o què?)... foto càlida, però ho supera la teva paraula.... Gràcies, m'ha encantat llegir-te.... preciós :)
Ai, trobo èpic aquest post, no se :P
Gràcies a tots pels comentaris! Sí, una bona torrada amb oli nou sempre ve de gust!
Doncs, va!! ;-)
Oli nou... mmmmmmmmmmm
Publica un comentari a l'entrada