Una veritat irreal, un somni descosit, un escut transparent, un raig de sol adormit, una deessa vagabunda, un escrit sense paraules, unes tisores que uneixen, una taca d'òxid en una camisa a punt d'estrenar, una galta receptiva…
Em quedo amb la veritat irreal... perquè si és veritat, és que és veritat (oi que m'explico bé? jaja) però si la qualifiquem d'irreal, vol dir que és tan bona, tan bona, que costa de creure... Deu ser fantàstica!!
I la que segur que no voldria seria l'amor impossible...
una de les meves millors amigues sempre que viatgem em parla de la força que han de tenir els alerons, tan petits com són en el tamany d'un avió i com són d'importants per un aterratge, quanta força tenen per desplegar-se amb el vent en contra, sembla impossible.
Tot és possible si veiem els petits alerons com lluiten contra el vent per desplegar-se.
Un escrit magnífic (i paraula de "nena bona" que pensava que havia comentat aquesta entrada....) I no hi ha res impossible si un s¡ho porposa de debó :) Petons, una foto que també m'ha encantat.... en tinc una pendent d'una ala d'avió, li dec a la meva filla!
12 comentaris:
D'aquestes que dius n'hi ha que me les imagino més que les altres, però a la imaginació hi caben totes.
Totes em semblen possibles a mi. I més si només me les he d'imaginar.
Em quedo amb la veritat irreal... perquè si és veritat, és que és veritat (oi que m'explico bé? jaja) però si la qualifiquem d'irreal, vol dir que és tan bona, tan bona, que costa de creure... Deu ser fantàstica!!
I la que segur que no voldria seria l'amor impossible...
una de les meves millors amigues sempre que viatgem em parla de la força que han de tenir els alerons, tan petits com són en el tamany d'un avió i com són d'importants per un aterratge, quanta força tenen per desplegar-se amb el vent en contra, sembla impossible.
Tot és possible si veiem els petits alerons com lluiten contra el vent per desplegar-se.
per cert, cal que et digui que l'escrit és fantàstic? ho és.
i tant! :-)
Un escrit magnífic (i paraula de "nena bona" que pensava que havia comentat aquesta entrada....) I no hi ha res impossible si un s¡ho porposa de debó :) Petons, una foto que també m'ha encantat.... en tinc una pendent d'una ala d'avió, li dec a la meva filla!
McAbeu, doncs crec que l'important és que hi càpiguen totes.
XeXu, fins i tot l'última? :-)
Assumpta, m'ha agradat la teva reflexió sobre la veritat irreal :-)
rits, sí, és increïble el tema dels alerons. En aquest cas, era quan l'avió aterrava.
kika, la imaginació que no falti!
Cris, potser ho pensaves perquè he repetit un fragment de l'anterior :-P Doncs ja ho saps, a viatjar!
jajajajjaa, ostres si, ja deia jo, però com em faig gran rei.... :)
Amors impossibles? Els que vulguis.
Ostres!! moltes gràcies!! :-))
Una forma diferent de definir un amor impossible, és veritat.
Publica un comentari a l'entrada