NOOO!, no facis cas a l'ASSUMPTA que si utilitzes aquest producte la camisa quedarà neta però et carregaràs tot l'univers i jo tinc plans per aquest cap de setmana. :-DD
la grandesa de l'univers en una taca a la camisa...guau... mira que quan penso en l'univers em sento petita, petita,...vist així la perspectiva canvia força
ais, quina reflexió més profunda quan estic a punt de marxar de vacances i no sé si endurme un jersei de coll alt o dos, mitges o no, o.... l'univers és molt gran oi? Un petó :)
Ui... ja veig que no vaig interpretar-ho bé i que vaig parlar d'una altre cosa...
Quan jo deia que era quelcom preciós em referia a totes aquestes imatges de constel•lacions, estels, sistemes solars, nebuloses, etc... això jo crec que tothom ho veu bonic, no?
Ara bé, que hi ha gent que té un univers particular molt trist, això ja ho sé... i no una taca d'òxid sinó allò que els carrers n'és ple i que fa tant de fàstic trepitjar...
Ai, jo entrava a donar-te les gràcies per haver posat un poema al meu post i et volia demanar permís per editar-ho i posar-ho com a part del post amb el teu nom. Puc? :-)
16 comentaris:
Una afirmació una mica agosarada, no?
Però és molt pessimista!!
L'univers és magnífic, preciós :-) i una taca d'òxid és bastant empipadora...
amb això tornaràs a veure bonic l'Univers :-) (o el faràs desaparèixer!!)
NOOO!, no facis cas a l'ASSUMPTA que si utilitzes aquest producte la camisa quedarà neta però et carregaràs tot l'univers i jo tinc plans per aquest cap de setmana. :-DD
la grandesa de l'univers en una taca a la camisa...guau... mira que quan penso en l'univers em sento petita, petita,...vist així la perspectiva canvia força
Sent així, es comprensible que si existeix un Déu ens hagi tractat així... mai va poder estrenar la camisa... XD
Bon tema per cert, fa flotar... per l'univers.
Tu mateix, P-cfacsbc2v, la decissió és a les teves mans... jeje
ais, quina reflexió més profunda quan estic a punt de marxar de vacances i no sé si endurme un jersei de coll alt o dos, mitges o no, o.... l'univers és molt gran oi? Un petó :)
Sí, XeXu; de fet, és el que buscava :-)
Bé, Assumpta, no tothom té la sort de veure'l preciós sempre (i ara no parlo per mi, eh!, que no em puc queixar).
No, no, McAbeu, l'òxid es quedarà on estava :-) Bon cap de setmana!!!
M'encanta, rits, aquesta interpretació que has fet. S'acosta molt al que havia pensat.
Oh, Samuel, i si aquest déu fos la camisa? :-)
Assumpta, com deia, la taca es queda on és :-)
Bé, Cris, és molt gran o molt petit, segons com es miri. Bones vacances!!!
Ui... ja veig que no vaig interpretar-ho bé i que vaig parlar d'una altre cosa...
Quan jo deia que era quelcom preciós em referia a totes aquestes imatges de constel•lacions, estels, sistemes solars, nebuloses, etc... això jo crec que tothom ho veu bonic, no?
Ara bé, que hi ha gent que té un univers particular molt trist, això ja ho sé... i no una taca d'òxid sinó allò que els carrers n'és ple i que fa tant de fàstic trepitjar...
Ai, jo entrava a donar-te les gràcies per haver posat un poema al meu post i et volia demanar permís per editar-ho i posar-ho com a part del post amb el teu nom. Puc? :-)
Assumpta, per descomptat que pots! :-)
I allí entre la taca estem natros :)
Gràcies!!! :-)))
Oh, a vegades saber massa coses sembla que ho espatlli tot! ;)
bajoqueta, ves si en som, de petits!
De res, Assumpta! :-)
Sí, Raquel, el saber no ocupa lloc, però de vegades potser turmenta!
L'has clavada :)
Publica un comentari a l'entrada