T'ho dic de veritat... ets un gran poeta i m'agrada molt llegir-te :-)
Jo, ja saps que no hi entenc de poesia i no puc fer els comentaris com m'agradaria, però sempre llegeixo moltes vegades el que has escrit, perquè faig les meves pròpies interpretacions i les teves paraules sempre diuen coses...
Què més puc dir del meu blog preferit? Em venen al cap moltes paraules d'elogi, de felicitat sincera per cada nou poema. No sé quines triar. Potser, d'entre totes, el desig, un desig que sento gairebé com a necessitat, que no deixis mai d'escriure. Perquè com el bon vi i la bona companyia, d'aquestes paraules no me'n canso mai. I sempre en demano més.
... I a les sis en punt l'agulla gran del rellotge recorda l'oblit, mentre que la petita oblida el record... Sempre donant voltes a una mateixa esfera i tant que costa trobar-nos...
8 comentaris:
L'hora que triem per viure dependrà de com siguin aquest record o aquest oblit.
T'ho dic de veritat... ets un gran poeta i m'agrada molt llegir-te :-)
Jo, ja saps que no hi entenc de poesia i no puc fer els comentaris com m'agradaria, però sempre llegeixo moltes vegades el que has escrit, perquè faig les meves pròpies interpretacions i les teves paraules sempre diuen coses...
Què més puc dir del meu blog preferit? Em venen al cap moltes paraules d'elogi, de felicitat sincera per cada nou poema. No sé quines triar. Potser, d'entre totes, el desig, un desig que sento gairebé com a necessitat, que no deixis mai d'escriure. Perquè com el bon vi i la bona companyia, d'aquestes paraules no me'n canso mai. I sempre en demano més.
De tot cor, gràcies.
I que no s'atrapin mai! doncs què quedarà? l'oblid o el record? mentre hi hagi un petit record, mai s'aconseguirà l'oblid.
fantàstic!!!!
Que no ens faci ballar el rellotge, ara el present és nostre ;)
Fantàstic, vull un rellotge només amb aquests dos números, saps on els venen??
M'encanta llegir-te tan profund, de debó, serà que estic sensiblona, però és un gust llegir-te :) Petons!
Exacte, XeXu, el temps és mal·leable.
Assumpta, a mi m'agraden molt els teus comentaris tal com els fas :-)
Daniel, amb paraules com les teves, qui pot deixar d'escriure? Moltes gràcies!!!
Gràcies, rits, per la teva interpretació. De debò!
Tens raó, Raquel! Aprofitem-lo!
Cris, si fos rellotger, ja m'agradaria fer-te'n un!
... I a les sis en punt l'agulla gran del rellotge recorda l'oblit, mentre que la petita oblida el record... Sempre donant voltes a una mateixa esfera i tant que costa trobar-nos...
Enhorabona per l'escrit!!
Publica un comentari a l'entrada