17 de juny 2010

Laberints

He après a voltar
pels teus laberints.
Encara que anés
amb els ulls tancats,
no podria perdre'm.
Visc cada paret
com un joc escrit
que no té final.

Fábula - Laberinto

5 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Passar pel laberint ens aporta més joc i més mèrit al fet d'arribar al nostre destí.

Ara, era en (blanc) i negre? jeje.

*Sànset*

Assumpta ha dit...

És tan preciós que el llegeixo i penso... mare meva, què bé que escriu!... i ja no sé què més puc dir :-))

rits ha dit...

aquest escrit forma part d'un joc de seducció? qui es podria resistir a aquestes paraules!

montse ha dit...

Aquest poema és un crit a no deixar-se vèncer i seguir endavant.

Salut!

McAbeu ha dit...

Què ens sapiguem un laberint de memòria, no vol dir que no puguem gaudir del joc. ;-)