9 d’oct. 2010

Esquelles

Refugiats en el so de les esquelles, no hem sentit entrar el destí vestit de dona. Els seus tacons s'allunyen cap a l'àtic dels somnis; hi fa una breu estada i puja les tres escales que donen al terrat, cobert d'estels —és de nit. Encara ressonen les esquelles, i les ambulàncies.


4 comentaris:

McAbeu ha dit...

I això que aquesta vegada el destí portava tacons, però ni així. El ressò de les esquelles que ens rodeja sempre ens impedeix veure-hi més enllà. ;)

Assumpta ha dit...

El meu destí no porta sabates, camina amb mitjons de cotó i no fa soroll... per això passa una vegada i una altre i jo només m'adono quan ja és lluny...
Mentre no matem els dijous...

sànset i utnoa ha dit...

"L'àtic dels somnis", només espero que sigui ben gran i que en càpiguen molts.

i que bé que hi queda el Quimi!

*Sànset*

Jesús M. Tibau ha dit...

cal estar atents als sorolls que importen