Refugiats en el so de les esquelles, no hem sentit entrar el destí vestit de dona. Els seus tacons s'allunyen cap a l'àtic dels somnis; hi fa una breu estada i puja les tres escales que donen al terrat, cobert d'estels —és de nit. Encara ressonen les esquelles, i les ambulàncies.
4 comentaris:
I això que aquesta vegada el destí portava tacons, però ni així. El ressò de les esquelles que ens rodeja sempre ens impedeix veure-hi més enllà. ;)
El meu destí no porta sabates, camina amb mitjons de cotó i no fa soroll... per això passa una vegada i una altre i jo només m'adono quan ja és lluny...
Mentre no matem els dijous...
"L'àtic dels somnis", només espero que sigui ben gran i que en càpiguen molts.
i que bé que hi queda el Quimi!
*Sànset*
cal estar atents als sorolls que importen
Publica un comentari a l'entrada