L'amic Isaac llança un repte literari, escriure un text d'un màxim de 100 paraules basat en aquesta fotografia:
Imatge: Iblama
Enmig de la vegetació, plantada com un bolet, una cadira té nom de cervesa. De dia és una ànima solitaria, no trobareu mai ningú que hi vulgui seure; potser un animal la va desemparar massa a la vista d'altres animals. Però de nit, sota la lluna i mils d'estels, hi reposa la saviesa.
8 comentaris:
Te n'has sortit molt bé amb menys de 100 paraules! Serà qüestió d'anar a buscar aquesta cadira... de nit!
Caram, caram! Com sempre mai falles! M'ha fet molta ilu que hi participis. M'agrada la sensació que expresses amb els animals i sobretot la imatge de la nit i relacionar-ho amb la saviesa. Moltes gràcies amic! Iblama
Doncs, com diu en XEXU, l'haurem de buscar de nit! :-))
Un bon mini-relat per participar en un nou repte literari.
A l'amic IBLAMA li farem un monument per haver aconseguit que facis un nou post :-)
Fa un parell de dies vaig estar passejant per aquí i em feia tristesa veure que ja no actualitzaves... Vaig saltar a llegir els teus haikus i tankes :-)
Ella és, amb el seu nom, un altre estel...
Primer havia llegit "Una imatge i cent cerveses", així que tenia unes altes expectatives sobre aquest post... No s'han vist decepcionades, no no. Un gran micro-relat.
Salut!
Molts savis hi han degut posar les galtes, mentre assaborien allò que la patrocina!
*Sànset*
Bona Pasqua, Pesé! :-)
Gràcies, Assumpta! :-)
Oh, que abandonat que tinc el blog…
Publica un comentari a l'entrada