Aquesta serà la meva tomba…
Després dels punts suspensius,
un cop de geni travessarà l'infinit,
que és de paper i s'estripa amb facilitat.
I, si encara em queden vides
—com els videojocs que te'n donen tres—,
cridaré: "per què no ho vaig fer?!"
Després dels punts suspensius,
un cop de geni travessarà l'infinit,
que és de paper i s'estripa amb facilitat.
I, si encara em queden vides
—com els videojocs que te'n donen tres—,
cridaré: "per què no ho vaig fer?!"
4 comentaris:
"L'infinit és de paper i s'estripa amb facilitat"... doncs no et diré que no (ni que si ;-D). Però després d'aquesta frase que has escrit per començar (que de fet és un final) jo penso que tot depèn molt de si encara et queden vides o no. Si encara te'n queden vol dir que encara tens l'oportunitat de fer això que no vas fer. I si no en queda cap, doncs descansa en pau que ja no val la pena amoïnar-s'hi.
Clar que també pot ser ben bé al revés, així que només dir-te que m'agrada anar trobant que apareixes per aquí de tant en tant. :-))
Hòstia! I ho dic amb tota l'admiració, genial! però genial!
Em trec el barret!
Per no haver-ho de cridar, perquè no ho fas directament, i ja veurem?
Per què no ho vas fer?? Doncs, si encara et queden vides, fes-ho... potser et trobaràs una sorpresa bonica!!
Publica un comentari a l'entrada