Obra nova. Edificis inacabats,
ossada de ciment, carn de vent,
de pluja, d'ànimes de vi incert,
de pols rebutjada.
Tercera planta.
On deuen anar els balcons?
On van les cuines amb taules per a dos,
parades, amb vaixelles barates?
On són les espelmes que acaronen
l'aire net amb un vaivé suau?
La solitud sura pel no-res,
l'absència fa un crit i es replega.
2 comentaris:
Després del trenta, arriba l'u... amb un mes entremig... però un post que segueix semblant trist.
Ja veuràs com, amb el temps, l'edifici s'haurà acabat, i hi hauran posat uns balcons preciosos... petitons però macos, amb espai per un parell de cadires i unes plantes ben plenes de flors.
La solitud arribarà a la seva fi quan algú trobi les paraules... Llavors les vaixelles,encara que barates, semblaran les més maques del món :-)
Clar que sí, de mica en mica!
Ja has pensat on posar la calaixera? :-)
Publica un comentari a l'entrada