Malgrat l'evidència, no he volgut
veure en el lent repòs de les parets
un reflex del meu jo, ras i adormit,
que clivella les tenebres de l'ànima.
Al carrer, els tolls m'acullen la cara,
un retrat que no puc dissimular.
Hi passo el peu pel damunt i m'esquitxo
la sabata amb el líquid de la queixa.
Ulls en la fosca, de gat o persona,
m'observen el pas, ara decidit,
cap a un racó bell que els botxins del temps
no han escrutat. Ah, imperfecció!
6 comentaris:
Salut i Endavant!!!
M'enduc el poema al blog sala de lectura.
Gràcies, Montse! :-)
I tant, Pilar; per mi, encantat.
Gràcies!!!
Espero i desitjo que t'agradi; http://sala-delectura.blogspot.com/b/post-preview?token=HpG-AzUBAAA.wlNaq2uiIGaDu-OVdZPRwA.OgkJDkSsuFLbVCY0IxYB8g&postId=5222466358404607071&type=POST
Publica un comentari a l'entrada