Infinitud de camí,
la sang és llarga i no saps
on t'espera el gran secret,
quan descobreixes que el món
és sols un engany finit.
Hores llargues, però passen;
pots distreure't amb detalls
i assaborir-los com un film
d'un director fosc de culte.
O pots fer que no veus res
i les hores dissimulen
d'una en una un dia més.
Mai, la vida no s'acaba,
infinitud de desig.
6 comentaris:
les hores passen davant el nostre absurd astorament
Bé, això que el món tan sols és un engany finit... no sé... n'hi ha que normalment diem la veritat :-))
Ei, és xula la cançó! m'agrada. No la coneixia (hehe típic comentari meu) :-D
Mai no s'acaba, el camí de la vida. És un traçat amb infinitud de imatges i de possibilitats.
Ohhhhhhhhh, que m'ha encantat el tema.... m'el "prestes"????
Un petó ben gran, saps, també deixo un tema "amagat" al meu post, jajajjajaa :)*** muacssssss
Moltes gràcies pels comentaris!!!
Cris, i tant que te'l presto! :-) Ara escoltaré el teu!
gràcies xato :) muacsssssssss!!!
Publica un comentari a l'entrada