M'encadenaria al teu paladar
per tastar tot el que tastes.
Elixirs breus, alcohols forts
i aquella recepta exòtica
que vas trobar per Internet.
M'encadenaria a la teva ombra
per alliberar-me'n quan es fes fosc,
però això, potser, no quedaria bé.
per tastar tot el que tastes.
Elixirs breus, alcohols forts
i aquella recepta exòtica
que vas trobar per Internet.
M'encadenaria a la teva ombra
per alliberar-me'n quan es fes fosc,
però això, potser, no quedaria bé.
25 comentaris:
Bon dia! :-)
Encadenat a qui estimis i no et desencadenis mai :-)
Tinc un amic a Mallorca a qui encanta Tom Waits, ara estic escoltant la teva cançó i m'agrada molt, tot i que la veu de Tom no sembla tan "asmàtica" com sempre... és ell? és en Tom? Perquè si és ell et felicito per la tria, m'agrada molt més que altres cançons d'ell que em fan patir perquè penso que s'ofegarà abans d'acabar.
L'altre dia et vaig llegir un comentari a un altre blog que em va fer somriure... no diré el què, però et volia donar les gràcies de manera indirecta jeje
perquè no quedaria bé? sempre voldries estar al costat de qui estimes no?
dolces cadenes, com el títol d'un blog
Assumpta, sí, és en Tom Waits però, si no m'equivoco, en el disc de debut, Closing time (1973). Molt bo, amb cançons com "Ol' 55" o "Martha". El sens ara i no té res a veure :-D (a mi també m'agraden els últims treballs).
Rits, dic que potser no quedaria bé perquè aquesta situació fuig de qualsevol compromís.
Jesús, i és un bon blog.
No, si a mi també m'agrada... però em fa patir jejeje... M'encanta aquesta però és del 77 i la veu ja sona totalment diferent :-)
Doncs té, te la regalo... sense embolicar, com la pluja. Espero que t'agradi :-)
Gràcies, i tant que m'agrada! :-D Aquí em fa la sensació com si forcés la veu per fer-la més "asmàtica" (m'ha fet gràcia, l'adjectiu).
I una altra del Tom Waits que m'agrada molt (del 1999) és aquesta.
M'alegro que t'agradi :-)
Sí? Potser sí que força la veu perque quedi més "asmàtica" jeje
La que poses també m'ha agradat molt! però he d'admetre que no la coneixia jeje... saps mil milions de vegades més que jo de música :-)
A més, algunes de les que canta Tom Waits jo les conec perquè també les canta en Rod Stewart :-) per exemple aquesta
Ostres, no sabia que el Rod Stewart havia fet versions del Tom Waits! :-O
Si mires el vídeo original, és divertit, sobretot el començament i el final.
(Digue'm ignorant, però no coneixia el Gauguin fins que l'has posat al teu bloc.)
Noooooo, no et puc dir ignorant si jo desconec el 90% de les cançons que poses :-))
A més, coneixies en Vincent que és el bo de la història (al menys quan l'explico jo jeje) la persona que posava l'ànima en les seves pintures, que posava el cor en tot el que feia a la vida...
Sí!! jejeje coneixia el vídeo original, és molt bo :-)))
Ostres, espero no cansar-te amb tantes entrades meves, però mira aquesta versió d'en Rod, és veritablement magnífica, crec jo :-))
Em fan gràcia les versions del Rod, no m'ho imaginava pas! Però on hi hagi la veu del Tom Waits... ;-)
La cançó Tom traubert's blues (Waltzing Matilda) he vist que al Youtube hi ha força gent que l'ha versionada.
Mira això si us plau :-)) és una sèrie de televisió de quan jo era joveneta... sempre m'havia agradat molt la música de la Intro... casualment era una sèrie australiana ;-)
Et recorda alguna cosa?? ;-)
Dejà vu... eps!!... jo he parlat amb tu d'això en una altre ocasió... i tant!!
Músiques que ens recorden a altres... jo això ho he viscut...
Esfectivament... va ser en el teu blog, concretament aqui
Afortunadament no és la mateixa cançó... llavors la sèrie de televisió era Miss Marple de la BBC i la música era de Mozart... ufff ;-)
Ara mateix no identifico la música de la sèrie amb cap altra... Dec estar saturat... :-)
Ah, els senyors Google i Wikipedia m'informen que té una certa relació amb Waltzing Matilda... :-)
Pobre... t'he saturat jo... ai!!
Em sap greu...
És la mateixa Waltzing Matilda una altre vegada :-))
Si compares la sèrie de televisió amb aquesta versió del Waltzing veuras que son clavades... però no ho facis ara o acabaras odiant-me :-)
On diu Waltzing Matilda, Waltzing Matilda, You'll come a Waltzing Matilda with me... l'altre diu I know a valley, I know a valley, the secret valley the world has to see... i així tota la cançó...
A més la essent la sèrie australiana i el Waltzing una mena d'himne no oficial d'Austràlia, doncs tot lliga...
En tot cas... t'agraixo la companyia. No he sortit en tot el dia de casa i m'he enganxat aquí i ho he passat bé :-)
Una abraçada!!
Ho has buscat??? :-)) jajaja jo he estat un munt de temps buscant el vídeo que volia del camp de rugby (un quart d'hora per que veig) jaja i ho has investigat :-))
Ara sí que et deixo... de veritat que ho he passat genial però no em vull fer més pesada ;-))))
Mare meva quina conversa heu tingut per aquí! Un escrit amb elixir no pot desfer-se de l'achol, pot ser de la mateixa vida, i què importa si no queda bé?
Mare meva quina conversa heu tingut per aquí! Un escrit amb elixir no pot desfer-se de l'achol, pot ser de la mateixa vida, i què importa si no queda bé?
quan l'alcohol i els elixirs es tornen ritual social...
aquest post és com un dissabte a la nit en un bar on es veu absenta i s'escolten veus asmàtiques dels 70, i les converses són sobre música, i se senten els gots dringar i alguna ampolla trencada sense mala intenció...
ja saps q m'encanta aquesta foto!
(sobjecte)
Sí, Cesc, els elixirs i els alcohols ja les tenen aquestes coses :-)
(sobjecte), precisament per això vaig posar aquesta foto al bloc, i en pensar un text relacionat i posar-hi elixirs, alcohols, vaig veure que havia de sonar-hi Tom Waits :-)
doncs és una elecció "estupenda"!
(sobjecte)
per cert, la poètica d'aquest post amb la conya final em recorda molt les lletres de l'Astre!! ves si tindrem un altre astre entre nosaltres!! (no ho dubto!)
i no dic que em recordi sospitosament, sino que és digna d'una lletra d'alguna cançó seva... potser un dia et demanaré permís per musicar alguna cosa teva... jejjeje
(sobjecte)
(sobjecte), no negaré que la idea m'encantaria. I reconec que l'Astre influeix de vegades en el que escric.
De vegades, les ombres són perilloses.
Una cançó fantàstica.
Publica un comentari a l'entrada