Per cert, abans no havia escoltat la cançó... ara sí!! És ben estranya, eh? jeje
Ara entenc això d'Olivetti al títol!! Em recorda "els meus temps" quan aprenia a escriure a màquina jeje
Tinc un nebot que va fer tretze anys el passat 23 de setembre, fa sis o set anys va acompanyar a sa padrina (ma germana) a buscar unes coses a un despatx on havia treballat i hi havia una màquina d'escriure... la pregunta va ser "Què és això, padrina?"
Glubs!!... Doncs què era? Una "impressora-manual"? jeje
era horrible escriure a les nits i no saber com silenciar les lletres... amb l'elèctrica era encara pitjor amb aquell automatisme que anava memoritzant els caràcters i després escrivia la lína sencera com si fós una metralladora, horrible!!
suposo que vam ser els últims en fer-les servir...
m'agrada molt el text, per variar, molt suggerent!
Gràcies a tots pels comentaris. De vegades enyoro el so de la màquina d'escriure, però només el so; l'ordinador és mooolt més pràctic. Per molt que piqui fort el teclat (amb el risc de carregar-me'l, cosa que no tinc intenció de fer), no és el mateix :-)
Hola poeta, felicitats, els posts que he llegit fins ara han estat màgics.
petons,
Judit
pd: he intentat esbrinar perquè poses "aigua (del port)" al peu del blog, entre altres paraules, i ho hi ha hagut manera. No són enllaços. És aigua del Port de Beseit o d'un port de mar? ;-)
Hola, Judit! Això que hi ha al peu del bloc no són enllaços, és un "escrit" que vaig fer (http://friccions.blogspot.com/2008/05/estimulaci.html). L'aigua originalment és del port de mar, però no veig per què no pot ser dels Ports. Cadascú que ho interpreti a la seva manera :-)
12 comentaris:
Entens per què jo no podria presentar-me a aquests certàmens vostres? :-)
Una cosa és escriure de manera més o menys correcta i l’altre és saber fer màgia amb les paraules...
Ah!! de Cartes al Director sí que en feia jo!! :-))
Gràcies pels elogis. Ho vaig escriure fa un any i mig, però precisament el segon vers no era així originalment ;-)
Per cert, abans no havia escoltat la cançó... ara sí!! És ben estranya, eh? jeje
Ara entenc això d'Olivetti al títol!! Em recorda "els meus temps" quan aprenia a escriure a màquina jeje
Tinc un nebot que va fer tretze anys el passat 23 de setembre, fa sis o set anys va acompanyar a sa padrina (ma germana) a buscar unes coses a un despatx on havia treballat i hi havia una màquina d'escriure... la pregunta va ser "Què és això, padrina?"
Glubs!!... Doncs què era? Una "impressora-manual"? jeje
Brutal!
Un gran escrit, per no perdre la costum
el soroll d'una màquina d'escriure podia ser d'allò més suggerent i alhora esfereiodor.
era horrible escriure a les nits i no saber com silenciar les lletres... amb l'elèctrica era encara pitjor amb aquell automatisme que anava memoritzant els caràcters i després escrivia la lína sencera com si fós una metralladora, horrible!!
suposo que vam ser els últims en fer-les servir...
m'agrada molt el text, per variar, molt suggerent!
(marc)
Em pareix un text magnífic.
Gràcies a tots pels comentaris. De vegades enyoro el so de la màquina d'escriure, però només el so; l'ordinador és mooolt més pràctic. Per molt que piqui fort el teclat (amb el risc de carregar-me'l, cosa que no tinc intenció de fer), no és el mateix :-)
Hola poeta, felicitats, els posts que he llegit fins ara han estat màgics.
petons,
Judit
pd: he intentat esbrinar perquè poses "aigua (del port)" al peu del blog, entre altres paraules, i ho hi ha hagut manera. No són enllaços. És aigua del Port de Beseit o d'un port de mar? ;-)
Hola, Judit! Això que hi ha al peu del bloc no són enllaços, és un "escrit" que vaig fer (http://friccions.blogspot.com/2008/05/estimulaci.html). L'aigua originalment és del port de mar, però no veig per què no pot ser dels Ports. Cadascú que ho interpreti a la seva manera :-)
ah! gràcies! ;-)
Publica un comentari a l'entrada