Quan tanques la porta,
penetra un buit de foscor absoluta
a la cambra plena de fustots vells.
Quan obres la porta,
tot just després
ja no sé veure la llum.
Quan tanco la porta,
allargo les mans
per abraçar el món.
Quan obro la porta,
retrobo el buit
de foscor absoluta.
7 comentaris:
De portes es tracta, tot són portes...
Deixa-la una miqueta entreoberta perquè els teus ulls es puguin acostumar tant a la foscor com a la llum... i desprès podràs allargar les mans per abraçar el mon amb la porta oberta...
Cesc, deu ser això... :-) Sembla l'anuci aquell de l'Oficina de Treball de la Generalitat, que surten un munt de portes.
Assumpta, em sembla que et faré cas, sona bé.
:-)))
I és que, depén d'on et trobes, estàs dins o estàs fora.
Bon text.
I una foto bonica.
Rera cada porta hi ha tot un món per descobrir!!!
T'he anat trobant a tots els blogs que comentava i et tenia que visitar!
Un blog molt maco!!!!!!!!!!!
Efectivament, jeroni maleuff, la maledicció tant pot estar dins com a fora :-)
Gràcies, rits; de tant en tant, he passat pel teu piset silenciosament...
Publica un comentari a l'entrada