Fora els complexos. Sí, avui començaré la meva revolució personal: sortiré a l'exterior amb un nas de pallasso. I, si cal, no me'l trauré ni per dormir, no fos cas que la xafardera del tercer tercera em veiés. Perquè, no sé si us hi heu fixat, però últimament m'espia amb més assiduïtat. Deu ser que això que ja no li surtin els macarrons bons la trasbalsa. I com que la seva galeria dóna davant de la meva cuina… Sí, ho reconec, se’m va escapar: ella cada setmana em feia una carmanyola amb els seus macarrons de la iaia, però és que ara ja no tenen gust de res, i ja no hi posa llonganissa! La crisi, sí, sí… A partir d’ara, fora els complexos. Ja li ho ensenyaré jo, com s’han de fer! Amb nas de pallasso, és clar!
4 comentaris:
gràcies per la particpació, i per l'acompanyament musical
Jajajaja mare meva!! Per uns macarrons!! ;-))
Vine a ca l'Albert que li surten boníssims (a la seva dona, que ell serveix les taules)... per cert, que demà fa calçotada... i per VUIT EURUS!! :-))
La dona de fer feines m'ha perdut uns mitjons.
No trobo la manera de menjar macarrons.
Diantres, la crisi... Afecta fins als macarrons.
Avui he menjat macarrons... ostresssss què bons!!! :-))
Publica un comentari a l'entrada