22 de març 2009

Les dotze




9 comentaris:

Cesc ha dit...

Com em sona aquest far, el far dels somnis...

Assumpta ha dit...

Desdibuixar temors es fa amb un somriure, oi? :-)

M'encanten els fars... m'agraden moltíssim!

Algun dia en vull brodar un a punt de creu. Tinc gràfics per fer-ho .-) (no és un somni gaire gran, és una petita il·lusió... potser un dia ho faré) :-))

bajoqueta ha dit...

Gràcies als fars molta gent no va perduda :)

Ja pagues drets d'imatge al port per penjar esta foto ;)Que hi ha molta crisi a Tarraco :P

Anònim ha dit...

feia molt que no entrava, massa!!

molt bona foto, boniques paraules i curiosa composició del text fent una escala...

i la cançó molt ben triada!

salut!

(sobjecte)

P-CFACSBC2V ha dit...

Cesc, i que t'il·lumini durant molt de temps!

Assumpta, sí, es pot fer amb un somriure, amb bones paraules i amb tantes coses…! A mi també m'encanten els fars.

bajoqueta, pobres d'ells que s'atreveixin a fer-me pagar! Que la foto és meva! :-D Sí, els fars tenen un simbolisme especial.

(sobjecte), quant de temps! Et trobava a faltar! :-)

rits ha dit...

el far que il·lumina el camí per perdre les pors!
que et segueixi guiant!

Ballarinadeplom ha dit...

les dotze, l'hora bruixa, l'hora que entren els fantasmes de la nostra infantesa...

bonic far, per cert :)
(no sé pq però sempre m'han agradat, tant que de petita hi volia viure en un...)

Assumpta ha dit...

T'imagines què maco ha de ser ser un desdibuixador de temors? :-)

P-CFACSBC2V ha dit...

Gràcies, rits! :-)

Ballarinadeplom, és que els fars tenen molt d'encant. Són, en part, un lloc de recolliment, i et regala la immensitat de l'horitzó.

Assumpta, no sé per què això de "desdibuixador de temors" m'ha sonat semblant a "encantador de serps" :-D (Sí, ja sé que no hi té res a veure.)