21 de maig 2009

La gent normal


13 comentaris:

Anònim ha dit...

jo també, de vegades, i sobretot quan camino sol per una ciutat que no és la meva, observo la gent que passa pel carrer, com si jo no fós un d'ells, i de vegades em semblen tots aquests calificatius que has escrit.

D'altra banda, quan hi ha massa gent, és curiós com la massa destrueix l'individu... i en canvi, sense aquest, mai podria ser massa



(sobject)

Anònim ha dit...

per cert, tot i que Manel han estat una agradable sorpresa, pel meu gust, res com la versió original dels Pulp...

Assumpta ha dit...

La gent normal és gris? :-)

Jo vull ser de colors... però a vegades em sento molt gris.

"Dins" la gent que veus passar pel carrer potser hi ha algun heroi, algun assassí, la persona més generosa del món, algú que plora sense que se li noti, algú que s'aguanta el riure per no semblar boig... perquè si et veuen rient sol "els demés" poden pensar que ets boig...

rits ha dit...

a mi tb m'agrada més l'original...

i si entre la gent que veus passar pels carrers s'amaga un blocaire??

Sergi ha dit...

Defineix normal...

Mira, al final agafaré mania als Manel, tant de parlar-ne tothom. I en aquest cas, tot i que és curiosa la versió, la cançó de Pulp són paraules majors...

Els del PiT ha dit...

He marxat a la versió original que poses i el nano m'ha enxampat ballant al menjador...
Diu que aquesta cançó sembla una de mecano... Però no sé què vol dir, que està feta a peces metàl·liques?
Li tornaré a posar, un moment de res...


... sí, diu que mecano és el nom d'un grup i que la cançó deia nosequé: na na na naa, na na naaa amantes...
:)

JJMiracle ha dit...

(sobject), has arribat on volia arribar.

Assumpta, l'individu no és gris (bé, pot haver-hi algun cas, però és estrany); la massa acostuma a ser-ho.

rits, segur que els blocaires tenen una aurèola especial que els distingeix :-)

XeXu, normal… Que no destaqui per sobre de la resta.

Avi Gres, és que té un ritme que s'encomana! Ara, que sembli una de Mecano, no se m'hauria acudit mai! :-D

Respecte a la cançó, seria molt gros que la versió superés l'original, per això les he posades totes dues.

Els del PiT ha dit...

Haurem d'indagar el tema... M'ho escoltaré bé (ahir a la nit vaig tenir feina a controlar l'avi) i ja et dire (si puc).
;-)

bajoqueta ha dit...

Hi ha de tot pel carrer :)

De la cançó no puc dir gaire cosa que tinc obres al davant de casa, i lo del taller de cotxes fent soroll i no se sent res !

Assumpta ha dit...

Això em recorda fa temps… molt de temps, molts anys… moltíssims anys (uns vint) Per què em sembla que fa tant de temps si no pot fer pas més de vuit o deu mesos?. En aquest mateix blog buscàvem cançons que ens recordaven a altres cançons. Més d’una vegada...

Jo ho recordo... Ho recordes P-c?

Diu en Ferran que jo no llegeixo els posts dels blogs que visito, que me’ls estudio!! :-) Em fa riure que em digui això jeje... però em temo que és cert. I ho faig sense voler, “em surt sol”... Si no prestes atenció al que et diu l’amo de la caseta que visites no cal que hi vagis, oi?
Després passa el que passa i em quedo sense bateria i esgotada...

Bé, la cançó que diu l’avi Gres és aquesta.

I és cert que hi recorda no en la part de la tornada si no en la de l’estrofa ;-)


Vaig a descansar, que estic en “Stand by” jo...

Lletra de la cançó.

Yo soy uno de esos amantes
tan elegantes como los de antes
que siempre llevan guantes
Entre semana voy deportivo
pero el domingo me pongo muy fino
con mi chaqué de lino
Y voy buscando por los balcones
bellas Julietas para mis canciones
y hacerles los honores

Tornada:

Y siempre estoy
rompiéndome la voz
cantando coplas
bajo tu ventana, amor
sal ya que este trovador
se esta asando de calor

Soy educado caballero
bello, cortes y amable compañero
un codiciado soltero
Y como no tengo complejos
me miro siempre en todos los espejos
antes de echar los tejos
Si alguna vez cometo errores
para que no llores pido mil persones
con un millón de flores

Tornada.

Yo soy uno de esos amantes
yo soy uno de esos amantes

Els del PiT ha dit...

Ep aaalto!
Que jo no tinc ni fleurs de quina cançó és aquesta, eh?
Va ser el nano qui m'ho va dir darrere l'orella.
L'avi té raó, li vaig xivar jo, però és aquesta Assumpta, gràcies pel detall que havia oblidat amb l'enreNOU del meu nen...
;-)

Anem a veure on diu que ha anat l'Assumpta l'estanc bi?Anem-hi avi...Apadéu Pfax! Hi hi...

JJMiracle ha dit...

Caram, Sergi, quina oïda! Sí que hi té una retirada! :-D Avi, no li foteu clatellots que encara li espatllareu l'oïda ;-)

Gràcies, Assumpta, per aportar la cançó i la lletra (i el comentari sencer), però no estaves de vacances blocaires, tu? ;-)

Assumpta ha dit...

"Vacances"? :-) Vaig dir "vacances"? jeje si jo no sé pas què vol dir aquesta paraula!!

Si algú em diu els números de la primitiva o m'ajuda a fer una travessa guanyadora potser sí que en podré fer de vacances ;-)

Miro de "descansar" una miqueta, però tot i així m'escapo petites estonetes a alguns blogs... però marxo aviat :-)

Sergiiiii!! Aviii!!! si va ser l'aniversari d'en Joel!! Ara vaig a deixar-li una abraçada i... uhmmm... una harmònica!! (és un regal que no incita a la violència, no té pantalleta, i m'arriba el pressupost jeje)