A hores d'ara em sembla que ja no cal fer presentacions, però si voleu saber de què va aquest joc literari, aneu aquí.
Foto: Jesús M. Tibau
Aquesta claror no és meva.
Ara m'enlluernen
i, palplantat,
acumulo pols.
Només acumulo pols.
Sóc un fanal vell, diuen.
Vull deixar ben clar que,
si tot això m'hagués passat
en un altre temps,
m'hauria volgut fondre.
7 comentaris:
gràcies de nou per la teva fidelitat
No faci's cas, fanal, que ets molt més maco que el nou... No has vist que llarg i prim i sense cap gràcia? La teva base és molt més bonica!! :-))
Smuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaac!!!
Aquesta frase "Aquesta claror no és meva"... té un no sé què, que arriba al cor i quasi fa mal, eh?
Venen ganes d'anar a fer-li companyia i dir-li que no estigui trist...
Cada un dels nostres fanals entoma aquesta situació d'una manera diferent. Ahir el de l'ASSUMPTA era molt optimista, avui el teu sembla més resignat i el meu es queixa. :-))
A mi m'ha agradat la teva última frase, el fanal diu que en altre temps s'hauria volgut fondre sense sospitar que segurament, i malgrat els ànims de l'ASSUMPTA, aquest és el seu destí actual, vull dir que el fondran per fer ferro. Però no cal dir-li, no siguem tan dolents. :-D
Mac!! T'he llegit!!
El fanal del meu relat marxa cap a Mallorca amb l'IMSERSO, pobret, està molt content i no deixaré que nigú el fongui!!
Si voleu, està disposat a compartir viatge amb els vostres... amb el d'en Pesé, que està molt trist i necessita un amic i amb el teu que està ben empipat (i no deixa de tenir la seva raó). Vosaltres mateixos :-))
Estic segur, ASSUMPTA, que el meu fanal un cop li passi aquesta enrabiada inicial s'apuntarà a aquest viatge sense dubtar-ho. :-))
Ha passat els temps dels fanals clàssics, que hens feien somiar en èpoques novel·lesques. Ha arribat els temps de la llum de disseny. T_T
Publica un comentari a l'entrada