L'incansable Jesús M. Tibau proposa un nou joc, basat en el títol del seu darrer recull de contes, que és també el títol d'un blog seu i d'una cançó de Jesús Fusté.
Una tovallola, dues sandàlies,
les mans, els peus, la força, el coratge:
una sortida digna a l'horitzó.
Però abans, l'eclipsi d'un pensament,
la visió d'un paradís immens
que acarona la sorra i el secret,
la banda sonora de la bellesa.
13 comentaris:
moltes gràcies. ja t'he afegit al post on recullo les participacionsl del passat diumenge.
Motion Picture Soundtrack és una preciosa sortida digna al genial disc Kid A.
Bon poema, em sembla que si no hi hagués la foto, per les paraules mateix visualitzaria el mateix paisatge. M'agradaria participar en el joc... però estic faltat de temps i inspiració.
Salut!
Uns versos molt ben escrits. On els altres potser només hi veiem una platja buida tu hi veus la "banda sonora de la bellesa", i això està molt bé i ens agrada. :-)
Encara que jo disposés de les mateixes paraules de que tu disposes, mai sabria escriure quelcom tan maco... és com si tinguessis el truc per posar-les de la forma més bella :-)
Per cert, la s’ha tallat quan duia 5 minuts i 15 segons, però ha seguit en silenci fins els 6.59 que té de durada el Goear... no sé si és problema meu o és que està gravat així...
La MÚSICA s'ha tallat, clar :-) És que no he berenat i em menjo les paraules ;-)
Bonic bonic, una mirada genial.
Un plaer, Jesús; ara, a pensar en el 147è Joc Literari.
Samuel, tant de bo que arribi aquesta inspiració!
Gràcies, McAbeu! :-)
Assumpta, sí, no he trobat un arxiu millor per incorporar-hi la cançó. El tros instrumental que se sent després de la cançó em sembla que és una altra pista, però el silenci final no sé ben bé quin sentit té.
Gràcies, zel! ;-)
Iep, he de saltar per aclarir lo del tema de Radiohead, com a fan de la banda.
La cançó és exactament així. Es part de l'univers de Kid A. El tema en si acaba cap als tres minuts i pico, llavors bé una mica de silenci i el misteriós instrumental que vindria a ser com un cant d'angels, que acaba al minut 5 i pico i llavors el silenci per donar final al disc. Detallets per donar més misteri al disc, coses que faria John Cage...
En fi, això, sortia en la defensa de Radiohead xD
Salut!
Samuel, s'agraeix la teva aportació al tema de la cançó :-)
una sortida ben digna que ens evoca l'estiu en aquests dies gèlids.
quina foto tan bonica!!!
Menys mal que no era cap problema tècnic :-D
Preciós de debó, el text, la foto, la música.... ets un molt bon compositor de posts.... Felicitats un cop més, tens un estil impecable.... Petons de dissabte :)
necesidad de comprobar:)
Publica un comentari a l'entrada