L'horitzó estreny els límits de l'inabastable.
El campanar perviu enllà de la memòria.
Les campanes etiqueten estats d'ànim.
… ning-ning-ning-ning-ning-ning-ning-ning…
Vinc a buscar la clau de la partida.
Cinc… cinquanta mil minuts per a la tardor.
Tinc grans esperances.
13 comentaris:
ha, ha, tot just fa un aprell de dies he acabat un conte sobre campanes.
Esperem que se't compleixin, saben que la situació personal no ha empitjorat, com dius al post anterior, esperem que sí.
M'encanta la foto. M'agraden moltíssim els campanars: sentir-los em relaxa molt i em porta records molt bonics de quan era petita...
El text és boníssim, com sempre :-)
Però, això dels cinquanta mil minuts per la tardor m'ha arribat al cor!! :-)) perquè jo també estic contant el temps que falta per l'estació més maca de l'any :-)
NCLC, però ja no em fa vergonya dir-ho jaja... i trobo que està molt bé!!
En aquests moments els minuts que falten per la tardor son 49.602 :-)
Si diem 826 hores potser sembli menys :-))
Al final també se senten campanes!! (a més del principi, clar, amb els ocellets) :-))
Jesús, és que les campanes donen molt de joc! A veure quan el podrem llegir.
XeXu, més que grans esperances personals, és, també, començar a pensar en el mes vinent, quan sembla que tot torna a la normalitat, comença el curs escolar i la gent també comença a fer nous plans.
Assumpta, he programat aquest post a les 5.58 am d'avui, que és quan faltaven exactament 50.000 minuts :-) Ho he sabut, és clar, gràcies al teu comptador. La cançó és llarga, però crec que val la pena.
Uaaala!! quina ilu!! :-))
Doncs pensa que el meu comptador diu el moment exacte en que arribarà la tardor "dimarts 22 setembre 2009 23:19" ara bé jiji... al programar-lo, doncs jo no sabia massa bé a quina franja-horària l'havia de posar, així que no sé si igual el compte enrere el fa com si estessim a Japó o al Brasil, per dir dos exemples... ejem... és que... jeje :-))
Assumpta, segons la Viquipèdia, l'equinocci de setembre és el 22 a les 21.18 UTC (és a dir, hauríem d'afegir-hi dues hores perquè encara estarem en horari d'estiu). Per tant, segons això, la tardor arribarà un minut abans del que diu el teu comptador, però com que no sé els segons exactes, potser alguns han arrodonit amunt i els altres han arrodonit avall.
No res, que sembla que tens l'hora bé del comptador :-)
Un minut abans!!! :-)))
Si m'arribes a dir un minut després em moro!! però un minut abans és una gran notícia ;-))
Per cert... estava pensant que això de les "Grans esperances" que tu tens, que segons Pink Floyd és "High Hopes", en Charles Dickens en va dir "Great Expectations" i que, precisament aquest és el llibre que el protagonista d'un altre llibre que no em va agradar gens (El juego del ángel, de Ruiz Zafón) llegia quan era jovenet.
Espero que les teves grans esperances, amb el so de campanars de fons, s'acompleixin :-)) i més encara, ara que sabem que la tardor està un minut més propera :-))
Un text molt bonic, company!
Jo també vull que arribi la tardor i oblidar-me d'aquesta calor tant horrible...
tot arribarà, tot arribarà....
grans esperances, com m'agrada aquest llibre!
L'esperança és l'últim que es perd :)
Somio una nit freda amb nòrdic i estufa :)
Gràcies, DooMMasteR, rits i bajoqueta! I ara, a sobre, molta més humitat que aquests últims dies! Però tot arribarà…
Publica un comentari a l'entrada